Les societats, les successions d’empresa i la teoria de l’aixecament del vel

genis-boadella

L’existència de la figura de les societats mercantils, siguin en la fórmula que siguin, obeeix, entre altres motius, a una necessitat en el món jurídic: separar els drets i obligacions d’una empresa dels drets i obligacions dels seus socis. Així, a través de la construcció de la figura societària i dotant-la del que s’anomena personalitat jurídica, una societat té personalitat pròpia en el tràfic jurídic i, alhora, fem possible, també, que només respongui fins al límit del seu patrimoni.

Ja hem analitzat anteriorment que aquesta limitació a la responsabilitat no és absoluta. En determinats casos taxats per les lleis, els creditors poden destruir aquest mur de la limitació de la responsabilitat i procurar la satisfacció dels seus deutes accedint, per exemple, al patrimoni de l’administrador. Però, més enllà d’aquestes qüestions ja abordades, en aquest article exposarem els casos en què és possible aixecar el vel per analitzar a fons qui hi ha darrere d’una societat i com fraudulentament està utilitzant l’estructura societària per no respondre de les seves responsabilitats.

Una de les aplicacions més habituals de la doctrina de l’aixecament del vel és en els casos de successió d’empresa; aquells casos en què s’obren i es tanquen empreses per deixar els deutes enrere i anar rebent els nous ingressos a la societat nova. No és suficient perquè prosperi en un jutjat l’aixecament del vel aquell simple enfocament d’entendre que si hi ha el mateix domicili societari i la mateixa activitat ja hi ha possibilitat de derivar la responsabilitat a la nova societat. Les diferents sentències dels jutjats i tribunals han anat configurant una jurisprudència en aquests casos en els quals, la clau de l’èxit perquè prosperin passa per enquadrar el supòsit en una de les diferents categories ja sentenciades anteriorment. Es tracta, breument i com a enumeració, dels següents supòsits:

• casos de confusió de patrimonis entre les societats o entre els socis i les societats

• casos d’infracapitalització de la societat deutora

• casos de confusió d’identitats on totes les societats i els socis actuen com si es tractés d’una mateixa persona

• casos de buidat patrimonial

• casos de direcció externa de la societat a través de filials i d’una societat matriu

• o, finalment, casos en què és flagrant l’existència d’altres tipus d’abusos de la personalitat jurídica de la societat orientats a eludir el compliment d’obligacions amb els creditors.

Cada un d’aquests casos mereix un estudi a fons i, sobretot, una existència de proves suficients per poder recórrer a la teoria de l’aixecament del vel. No obstant això, si és així, els creditors podran veure com, malgrat que no existeixi una relació directa entre ells i la societat solvent, s’aconsegueix connectar la responsabilitat amb aquelles societats o persones que formalment no havien contret obligacions (en aquests casos la relació jurídica o, habitualment el contracte, només existia amb la societat incomplidora).

 

Genís Boadella
Advocat
Anuncis
Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

TREBALLADOR AUTÒNOM: NECESSÀRIA COBERTURA ASSEGURADORA

LLUÍS SALARICH

Actualment hi ha més de tres milions de treballadors autònoms en el nostre país, prop del 20% de la població activa, el que suposa un col·lectiu de gran importància des del punt de vista econòmic i social.

Per definició genèrica l’autònom és “un treballador per compte aliè”, major de 18 anys que, de forma habitual, personal i directa, realitza una activitat econòmica a títol lucratiu, sense estar subjecte a un contracte de treball i encara que utilitzi el servei remunerat d’altres persones. Es presumirà, llevat prova contrària, que ho és també tot titular d’un establiment obert al públic com a propietari, arrendatari, usufructuari o altre concepte similar”.

És històricament conegut l’alt grau de desprotecció que aquest col·lectiu compte enfront de les prestacions públiques presents i futures a través de la Seguretat Social.
Unes tímides millores incorporades fa uns anys, el treballador autònom requereix més prestacions públiques, més cobertures socials i unes millors prestacions familiars i particulars, sospirant per equiparar les seves prestacions a les rebudes pels treballadors per compte aliè.

Per l’any 2018 i per la Base de Cotització Mínima (919,80 €), es paguen 275,02 € al mes.
Per malaltia comuna o accident no laboral, el treballador autònom cobrarà 18,40 € diaris a partir del 4rt i fins al vintè dia de baixa. Seran 23 € a partir del dia 21 o a partir de l’endemà en cas d’un accident laboral o malaltia professional.
Suposo que donarà per alguna llaminadura, però és del tot insuficient per mantenir un nivell d’ingressos digne.

El sector assegurador, coneixedor d’aquesta desprotecció pública ha trobat en els autònoms un objectiu prioritari, comercialitzant productes de previsió, prevenció i estalvi.

Però, que li preocupa a més a més a l’autònom? Necessita la seguretat d’estar més protegit econòmicament si pateix una baixa temporal o, en el pitjor dels casos, definitiva. Des del punt de vista personal, necessita rapidesa, agilitat i facilitat en els tràmits. Malauradament la sanitat pública no se les pot oferir i només ho aconseguirà mitjançant la privada, amb desgravacions com a despesa deduïble. També els hi interessa integrar la salut de la seva família en les pòlisses d’assistència mèdica que contracti. Així, obtindrà una deducció fiscal de 500 € per cada membre familiar, inclosos els fills menors de 25 anys.

Seria desitjable i necessari que els autònoms tinguessin contractades d’alguna manera un major percentatge de cobertures. A manera d’exemple, per citar alguns:

• Pla de Jubilació (PJ), Pla de Pensions (PP), Pla de Previsió Assegurada (PPA) o Pla Individual Assegurat (PIA).
• Assegurança de Vida (mort i invalidesa permanent i absoluta)
• Assegurança d’Accidents (24 hores, àmbit mundial, amb Invalidesa parcial progressiva)
• Assegurança de Subsidi diari (per malaltia i accidents) sense franquícia o, com a molt amb una franquícia de 7 dies)
• Assegurança d’Assistència Sanitària.

No sóc molt partidari de donar consells, però si em permeten un, dir-los que no hi ha millor futur que el que un es proposa.

LLUIS SALARICH YBERN
Corredor d’Assegurances a FERRER & OJEDA, S.L.
Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

RESPONSABILITAT CIVIL

David Rua

La nostra legislació empara el rescabalament de les conseqüències lesives pels drets o interessos de les persones ocasionats per culpa simple o negligència, declarant que “el que per acció o omissió causi dany a un altre, intervenint culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat ” –art. 1902 Cc., arribant aquesta responsabilitat tant per fets propis com pels fets aliens: els pares per danys causats pels seus fills;  l’empresari pels danys causats pels seus dependents i empleats; els professors i educadors pels dels seus alumnes menors d’edat durant els períodes de temps en què els mateixos es trobin sota la seva vigilància; així com els propietaris pels danys causats pels seus animals domèstics .

A això es refereix al dret de reclamar una indemnització per les lesions sofertes a conseqüència d’un accident de circulació en la via pública o transport; caigudes en centres comercials, en la via pública, aparcaments, mossegades de gossos, així com pels danys i perjudicis ocasionats en el nostre habitatge, derivats de successos com a inundacions; incendis, filtracions d’aigua provocades per deficient conservació dels elements comunitaris d’una finca o el mal ús per part dels ocupants d’un habitatge.

En aquells supòsits en què se sofreixin lesions o danys que representen una certa entitat, l’aconsellable és donar avís a la Policia o als serveis d’emergència, de manera que es podrà acreditar tant el fet causant  del dany com les circumstàncies que ho han envoltat, i la causació, si s’escau, de lesions, facilitant, a més, la localització de testimonis. De la mateixa manera, resulta convenient prendre fotografies de peces, objectes o elements que hagin pogut sofrir deteriorament, per poder posteriorment, reclamar la seva reparació o substitució, conservant sempre les oportunes factures.

Pel que fa a la reclamació per lesions sofertes en un accident de circulació, “La Ley de Responsabilidad Civil y Seguro de Circulación der Vehiculos a Motor” en la circulació de vehicles de motor empara a les víctimes, establint que tot conductor és responsable dels danys causats a les persones amb motiu de la circulació, responsabilitat de la qual únicament quedarà exonerat en el cas que aconsegueixi provar fora de tot dubte que els danys van ser causats per culpa exclusiva del perjudicat o que amb la seva conducta hagi contribuït al resultat danyós.

L’any 2015 es va modificar la Llei, reformant el sistema per a la valoració de danys i perjudicis soferts en accidents de circulació i que presenta aspectes positius, però representa complexitats que recomanen l’assessorament legal especialitzat com més aviat millor, ja que ha d’efectuar-se tan aviat com sigui possible, la reclamació extrajudicial a l’asseguradora del vehicle,  la qual està obligada a efectuar una oferta motivada d’indemnització, sense que el pagament de l’import assenyalat en la mateixa pugui condicionar a la renúncia de futures accions o reclamacions, en el cas que la suma percebuda fos inferior a la qual pogués correspondre al perjudicat/da.

En el cas de sofrir lesions viatjant com a ocupant d’un vehicle que el seu conductor pugui resultar el responsable de l’accident i que això pugui provocar-li alguna objecció a l’hora a efectuar una reclamació en la seva contra, la Llei del Contracte d’Assegurança, empara l’acció directa dels perjudicats contra les asseguradores, la qual cosa suposa la possibilitat d’iniciar qualsevol acció judicial únicament contra la Companyia d’Assegurances, sense necessitat de dirigir la mateixa contra el conductor amb el qual es manté algun tipus de relació.

Un correcte assessorament legal, immediat a l’ocurrència del fet que ha donat origen al perjudici, facilitarà el fet de disposar de major material probatori i la possibilitat de realitzar els tràmits que siguin precisos o convenients en el menor temps possible, la qual cosa redundarà a efectuar una reclamació fonamentada amb millors resultats econòmics.

Maria José Montserrat
Advocada
DAVID RUA ADVOCATS

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

Com afronten les empreses els procediments judicials penals en què són investigades?

raimon-tomas

Des de l’any 2010, quan es va produir la reforma del Codi Penal que introduí la responsabilitat penal de la persona jurídica en el nostre ordenament, les empreses han esdevingut part en multitud de processos judicials penals en condició d’investigades, acusades i finalment condemnades.

Des d’aquell moment inicial ja han passat anys i diferents reformes legislatives han vingut a configurar un estatut processal de les persones jurídiques en els procediments judicials penals que configuren un marc on les empreses puguin actuar davant els òrgans jurisdiccionals penals així com és preservar els seus drets.

Per tal d’analitzar breument la posició de les persones jurídiques en seu dels procediments penals, cal tenir en compte en primer lloc que la responsabilitat de la persona jurídica es basa, entre d’altres, en el principi d’autonomia respecte a les persones físiques. En aquest sentit, la configuració que s’estableix en el Codi Penal de la responsabilitat penal de les persones jurídiques és independent d’aquella a la que es pugui enfrontar les persones físiques (els seus directius, treballadors o persones relacionades).

Aquesta autonomia de la responsabilitat penal de l’empresa s’exemplifica, per exemple, en dues previsions legals establertes en aquest règim:

  • La persona jurídica podrà estar exempta de responsabilitat penal si amb caràcter previ a la comissió del delicte s’ha implementat de manera efectiva un Pla de Prevenció de Riscos Penals amb les característiques i condicions que estableix la seva regulació (a les que ja hem fet referència en anteriors publicacions).
  • S’exigirà responsabilitat penal a l’empresa encara que la persona física autora dels fets no hagi pogut ser identificada o no estigui a disposició dels òrgans judicials (per mort o per haver-se sostret de l’acció de la justícia).

L’autonomia de la responsabilitat de la persona jurídica en vers a la responsabilitat de les persones físiques té un reflex també en el procediment judicial  en si mateix doncs l’empresa es configurarà com una part processal (amb els seus drets i obligacions) amb una representació absolutament diferenciada de qualsevol persona física que estigui també investigada en el mateix.

Respecte a la representació d’una empresa investigada en el procediment penal cal tenir en compte que l’article 119 de la Llei d’Enjudiciament Criminal preveu que la persona jurídica ha de designar expressament un representant de la mateixa per tal que actuï en el procediment i serà aquest a qui se li prendrà declaració tant en la fase d’instrucció com en la fase de judici oral i, en la seva representació de l’empresa, l’assisteixen els drets inherents a qualsevol investigada com el dret a no declarar en contra de si mateixa.

Tanmateix, aquesta representació diferenciada també implicarà que la persona jurídica haurà de designar un advocat i procurador que els representi i defensi els seus interessos en el procediment penal.

En referència a la representació lletrada, cal advertir que tant la doctrina com la jurisprudència adverteixen de la importància que aquesta diferenciació no sigui un aspecte merament formal, sinó que vertaderament l’empresa gaudeixi d’una defensa separada i independent de les persones físiques investigades, encara que aquestes siguin càrrecs directius o formin part de l’administració de l’empresa. Cal tenir en compte doncs, que la protecció i defensa dels interessos de la persona jurídica sovint són diferents, o contraposats, als de les persones físiques investigades per uns mateixos fets i per tant les seves estratègies processals poden ser també diferents (pel que fa a aquesta qüestió, el Tribunal Suprem ja s’ha pronunciat especialment en aquest sentit).

En tot cas, tenint en compte les importants i greus conseqüències a les quals s’enfronta la persona jurídica en el procediment penal (en relació aquest aspecte, podeu consultar https://assessorsacede.wordpress.com/2016/11/06/riscs-i-consequencies-procediment-penal-empresa/ ), cal tornar a insistir en la importància de la implementació dels Programes de Prevenció de Riscs Penals en seu de les empreses i, en últim terme i en el cas de veure’s involucrades en procediments penals, tenir molt en compte l’exercici d’una correcta protecció i defensa dels interessos de l’empresa.

Raimon Tomàs Vinardell
Advocat Penalista

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

MAI MÉS NO HEM TORNARÀ A PASSAR!!

CABECERA XAVIER

La majoria de les petites empreses no disposen d’un Pla Estratègic. Una visió escrita d’on es vol arribar a llarg termini. Continua llegint

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

La Presa de decisions en l’Empresa Familiar

JOSE LLUIS LLUSIA

Els models tradicionals

Existeixen tres models:

1. La teoria racional.
2. La teoria de jocs. Continua llegint

Publicat dins de José Luís Llusia | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

POT L’EMPRESA CONTROLAR EL CORREU ELECTRÒNIC D’UN TREBALLADOR?

alejandro jover

 L’article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors estableix que l’empresari té la facultat d’adoptar mesures de vigilància i control per a la verificació del compliment per part dels seus treballadors de les seves Continua llegint

Publicat dins de Alejandro Jover | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari