LA IMPORTANCIA DE LA GESTIÓ GERENCIAL A LA PIME

agustinserrano

L’altre dia un amic empresari m’explicava que no entenia per quin motiu, tenint molta feina i treballant al màxim de les seves capacitats, no trobava que el negoci li marxés bé. Davant aquest dilema, li vaig preguntar ¿quina visió tens del teu negoci?. En aquell moment la seva expressió d’inquietud es va transformar en desconcert. ¿Què vols dir amb això? Em va respondre.

La realitat que ens trobem a un país de PYMES, com el nostre, és que molts dels seus empresaris són professionals molt qualificats en l’àmbit del seu producte o servei, però en canvi no li presten atenció a la resta de les necessitats que requereix el seu negoci, fent manifestacions tals com, “és que l’oficina no és lo meu” o “no tinc temps per parar per l’oficina”.

Al que aquest empresari es refereix com “l’oficina”, Kaplan i Norton, autors del llibre “Quadre de Comandament Integral” li diuen els quatre pilars de l’empresa; L’equip humà, els processos interns, els clients i les finances.

La millor fórmula per aconseguir l’èxit empresarial i personal implica desenvolupar una funció gerencial de la teva pròpia empresa, basada en el desenvolupament d’una visió estratègica que permeti potenciar les competències dels teus col·laboradors, optimitzar tots i cadascun dels processos interns, millorar “l’experiència d’usuari” dels clients i mantenir unes finances saludables.

I per disposar d’aquesta visió estratègica, només cal començar per preguntar-se un mateix, ¿on es troba ara la meva empresa? i ¿fins on vull arribar amb ella?, a partir d’aquí ens podrem plantejar el disseny d’un full de ruta, que ens permeti unir tots dos punts.

Per a que la nostra empresa sigui realment atractiva no només per a l’empresari, sinó també pels seus clients i col·laboradors hem de poder aconseguir que sigui una empresa que compleixi amb aquestes tres afirmacions; que “valgui la pena treballar, valgui la pena comprar i valgui la pena invertir” (Kaplan i Norton)

Aquestes tres afirmacions les podrem aconseguir si l’empresari li dedica el temps suficient a gestionar l’empresa des de la perspectiva global d’un Gerent.

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

¿ Cómo vendo mi empresa ?

josep lluis llusia

Esta pregunta se la hacen muchos empresarios cuando llegan a la edad de jubilación y sus hijos no quieren continuar el negocio familiar.

En este articulo les daremos algunas guías de cómo hacerlo:

  1. El paso más difícil es tomar la decisión de vender, pero muchas veces es la forma de asegurar la continuidad de la empresa y de los empleados de esta.

 

  1. El siguiente paso es saber cómo valorar la empresa que tantos esfuerzos y trabajo de muchos años ha costado. El valor de la empresa tiene un componente personal cualitativo que muchas veces será difícil de trasmitir a un futuro comprador.

 

  1. Por tanto es importante conocer cuál es el precio que el mercado está dispuesto a pagar por mi empresa.Probablemente se haya de acudir a un experto especializado a valorar empresas y que este en contacto con el mercado de transacciones de empresas, este nos podrá dar un abanico de precios que nos permitirá saber si el valor del empresario está alineado con el precio de mercado.

 

  1. Es importante saber si nos interesa vender el fondo de comercio generado durante los años de trabajo o por si por el contrario nos interesa vender las participaciones de la sociedad que es propietaria de la actividad de la empresa.

 

  1. También en el caso de que se quiera vender la sociedad se debe diferenciar entre precio del negocio y precio de la empresa, ello dependerá de los fondos propios de la misma , es decir de lo que se conoce como deuda neta de la sociedad.

 

  1. En muchas ocasiones es importante preparar su empresa para la venta, como primer paso es necesario realizar una auditoria por alguien ajeno a la empresa y que permita presentar la imagen fiel de la empresa de la forma más clara y transparente posible.

 

  1. Auditar la empresa, permitirá tener una base de cálculo fiel y así realizar una valoración que recoja todas las expectativas de crecimiento de la empresa.

 

  1. También necesitará preparar un Cuaderno de Venta, documento que explique la historia de a empresa, el plan de negocio para los siguientes años y que deje constancia de los puntos fuertes de la compañía.

 

  1. La valoración deberá de recoger diferentes sistemas de valoración, fondos propios, activos, descuento de flujos de caja futuros, etc. y se habrá de definir un abanico de precio de venta.

 

  1. Cualquier contacto con un potencial comprador será previa firma de un acuerdo de confidencialidad, que evite que terceros relacionados con la empresa / Empleados, Bancos, clientes, Proveedores) se enteren que se está en un proceso de venta.

 

  1. Después de los primeros contactos, se deberá de recibir y aceptar una carta de intenciones que permita recoger las grandes líneas del acuerdo de compraventa.

 

  1. Una vez tengamos el acuerdo de intenciones firmado, se habrá de estar preparado para asumir la llamada auditoria de compra o más conocida como Due Diligence de compra que permitirá al comprador analizar desde todos los puntos de vista (Laboral, fiscal, legal , comercial , técnico y financiero ) la situación de la empresa.

 

  1. Superada la Due Diligence, solo quedara preparar el contrato de compraventa que refleje cada uno de los pactos acordados entre la parte compradora y vendedora.

 

  1. El último paso antes de realizar la transacción será valorar los diferentes impactos fiscales de realizar la operación de una forma y otra y escoger la más adecuada.

 

 Jose Luis Llusia Azagra

Consultor de empresas

Febrero 2020

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

CANVIS D’IMPOSTOS A CATALUNYA PER A 2020

josep cid

A Catalunya s’han posat d’acord el partit polític Comú Podem i el Govern de la Generalitat, resultant una pujada d’impostos tant estatals com autonòmics:

  1. Impost Renda Persones Físiques (IRPF)

S’incrementa en un 10% el mínim exempt dels contribuents amb rendes més baixes (fins a 12.450 euros de base liquidable), l’estalvi de la qual en general no existirà ja que no estan obligats a fer la declaració de la renda.

S’incrementa la tarifa per a les rendes altes, podent arribar a tributar el 51% d’IRPF, és a dir, de cada 100 euros d’ingressos, tributen 51 euros de l’impost i li queden al contribuent 49 euros. A Catalunya passa el tipus marginal del 48% al 51%, és a dir, l’autonomia més cara del país que comparant-la amb Madrid té un marginal del 43,5%.

  1. Impost de Successions (IS)
  • S’augmenta la tributació de les herències rebudes per descendents (fills, nets, etc) i per ascendents, reduint les bonificacions de la quota tributària.
  • Es reintrodueixen coeficients multiplicadors del patrimoni preexistent, suportant una càrrega major.
  • Es manté la bonificació per als cònjuges.
  1. Altres impostos que existeixen a Catalunya

En l’acord fiscal per als Pressupostos de 2020 s’inclouen QUATRE NOUS IMPOSTOS (els primers) i es modifiquen altres ja existents:

  • Impost sobre estades en establiments turístics.
  • Impost sobre instal·lacions que incideixen en el Medi Ambient.
  • Impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica.
  • Impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells.
  • Impost sobre habitatges buits.
  • Impost sobre begudes ensucrades envasades.
  • Taxes Públiques.

Comparativament Madrid, sense aquests impostos i amb tipus d’IRPF més baixos recapta més que Catalunya amb tipus alts. Caldria analitzar-ho bé i prendre decisions.

Consulti amb el seu assessor fiscal.

 

Josep Cid Dacosta

Soci-Economista  

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

Alarma, es disparen les Insolvències

xavi.jpg

Segons s’acaba de publicar aquests dies, estan augmentant les insolvències empresarials de manera generalitzada a quasi tots els sectors. Aquestes van augmentar un 24,9% aquests més de novembre passat respecte al mateix mes del 2.018 amb 487 procediments concursals, la xifra més alta des de l’any 2.014. Ja fa cinc mesos consecutius de pujades.

En tot l’Estat Espanyol va haver-hi un total de 4.377 insolvències entre gener i novembre, un 15,4% més que al 2.018. Per nombre total d’insolvències, Catalunya és la comunitat que encapçala la llista, amb 1.113 registrades entre gener i novembre, fet que suposa un increment de l’25,7%. D’elles, 161 es van registrar en el penúltim mes de l’any, fet que suposa un creixement del 85% respecte al mateix mes de l’any passat.

Els sectors més afectats són el relacionat amb el subministrament d’energia, gas, electricitat, vapor i climatització. Però de fet només se salven tres sectors dels 20 en què AXESOR divideix l’activitat econòmica que són el d’activitats financeres i assegurances, educació i el de transport i emmagatzematge.

Bé, no cal dir que són dades preocupants, sí. Però és que ja se sap que l’economia és cíclica, com mai no em canso de dir i d’advertir als empresaris!. Com que està clar que és així, cal estar preparat amb una planificació financera adequada, altrament el risc de caure en la insolvència és elevat.
A la insolvència s’arriba majoritàriament per falta de liquiditat. Quan minven els fluxos de caixa fins a tornar-se negatius i no es poden atendre les obligacions més immediates. El passiu a curt termini o circulant, com pagaments a proveïdors, sous i salaris, seguretat social, etc no queda cobert per l’actiu circulant que bàsicament són els clients.

Quan això passa, l’empresa ha de tirar de fons propis, si en té, i aguantar un temps. Però si el temps s’allarga o aquests recursos són escassos, acaben essent els socis qui han de posar diners. Quan la situació es fa insostenible, arriba el drama, l’empresa s’ha de declarar insolvent i fer concurs de creditors. El problema és que moltes vegades, durant aquests procés d’acceptació de la situació l’empresari també acaba en la misèria. Ell i la seva família. És més, i possiblement també les famílies dels treballadors.

Les conseqüències de no tenir cap mena de planificació financera a l’empresa i tampoc a les famílies és dramàtica.
Però com es pot solucionar això?. Doncs amb un pla financer a mida de cada empresa. Un pla que li permeti assolir la independència financera en un termini determinat de temps. Això es fa construint un Fons de Seguretat ben definit i quantificat d’acord amb un pla de contingències possibles. Per exemple, estudiar quina quantitat necessitarà l’empresa per aguantar les despeses fixes en un escenari de baixada de demanda “x%” durant “y” mesos, o quina quantitat necessitarà tenir l’empresa per fer front a una reducció de la plantilla, o per fer front a una multa de l’Administració, etc.
A partir d’aquesta quantificació, es traça el pla per assolir els objectius. Però atenció, aquest pla s’ha de posar en marxa durant la fase del cicle expansiu. Quan les coses van bé. Aquí és on s’haurà de construir aquest fons de manera sistemàtica. Sol passar que en les fases expansives, gran part dels fluxos positius de caixa van a parar en la seva totalitat a augmentar les despeses o fins i tot a pagar capritxos del mateix empresari i família. Això està bé, però només un cop l’empresa ja ha assolit aquesta seguretat, si us plau!!.
Una planificació financera a mitjà i llarg termini és bàsica per la supervivència de les nostres empreses. Amb l’ajut d’un professional de la planificació financera es pot assolir aquesta tranquil·litat i molt més.

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

Com respons davant els errors del teu equip? 6 recomanacions per no empitjorar la situació

colet.jpg

En l’entorn empresarial on la màxima competitivitat, la immediatesa, la pressa, i la pressió per la consecució de resultats estan a l’ordre del dia, moltes vegades hem pogut viure situacions estressants que ens poden portar a:

  • respostes fora de control
  • situacions maximitzades (enfrontament vs acord)
  • discussions atacant a les persones, no al problema
  • violència verbal

Tot i aquesta situació d’estres, desagradable o de violència (les persones es poden haver sentit agredides, encara que no físicament parlant) es possible que hàgim aconseguit l’objectiu a curt plaç:

  • entregar una comanda a temps
  • detectar i corregir un error que costa diners a l’empresa
  • evitar un accident
  • signar un contracte

o no….

No discutiré la idoneïtat de prendre aquesta decisió, el que et repto es que pensis en  l’impacte en la teva empresa i en la teva reputació com a Directiu líder.

  • Et repto a que responguis si amb la teva actitud evites que es reprodueixi l’error i com ho has fet?
    • no has deixat que les persones implicades corregeixin l’error
    • has corregit l’error tu mateix  ja que penses que així es resol més ràpid i millor, perquè  tu en saps mes
    • has dit exactament que han de fer els teus subordinats, amb tots els detalls, sense deixar-los pensar
    • has utilitzat crits, actituds cíniques, critiques personals o adjectius desagradables cap a la persona que ha provocat l’error

Si les teves respostes tenen algun SI, has perdut una oportunitat  que el teu equip n’aprengui de l’error, i la teva posició com a Directiu líder s’ha malmès.

Com es poden entomar aquestes situacions perquè en surti el teu equip enfortit i la teva posició com líder també?

Hi ha algunes regles bàsiques:

  1. Mantenir el focus en el problema, no en la persona que ha originat el problema
  2. Preguntar sempre primer que en pensa l’afectat abans de donar la nostra opinió o solució. Algunes preguntes possibles:
    1. Que hauries fet diferent donat els resultats aconseguits?
    2. Com veus ara aquesta situació?
    3. Que creus que ha fallat?
  3. Si hem de tenir aquesta conversa a on hem d’amonestar a algú, fer-ho en privat, no davant de l’equip o en públic
  4. Demanar-li que busqui una solució
    1. Que has après d’aquesta situació?
    2. Com pots revertir la situació?
    3. Quines accions pots prendre de forma immediata perquè no torni a passar i sigui millor a partir d’ara?
  5. Si hi ha d’haver amonestació, ha de ser sempre respectuosa cap a la persona.
  6. Buscar una nova situació per felicitar-lo davant de l’equip (quan s’ho mereixi)

Ara, com a Directiu i com a Líder, que ja saps les bases…perquè no ets capaç d’entomar aquestes situacions amb control i calma de tu mateix per treure’n un  rendiment positiu?

Es molt possible que perquè no et coneguis prou , perquè hi hagi una part de tu amb uns valors molt forts que prenguin les decisions (molt possiblement totes) des de una perspectiva de resolució, executiva, de poder, de coneixement de la teva veritat com a única veritat o de por de deixar el control als altres, por de demostrar la teva vulnerabilitat…

Molts Directius son Directius…però no líders reals. Manen perquè tenen el càrrec, no perquè tinguin l’autoritat, i això no els permet créixer com a Líders i com a persones, i tampoc creixen els seus equips.

Si creus que ets prou bo per no necessitar algú amb qui contrastar les teves emocions davant de situacions difícils, reptes o oportunitats, et recomano que miris aquest vídeo de Bill Gates (Microsoft) i de Eric Schmidt (Director Executiu de Alphabet-Google)

Ells ara son millors persones i han portat les seves empreses al Top. I tu?

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

PARLANT LA GENT NO S’ENTÉN

Expressions col·loquials com “Parlant la gent s’entén”, “L’acord és al punt mig” o “En una negociació tothom ha de cedir” recullen valors que associem a les relacions que establim amb els altres. Els éssers humans necessitem relacionar-nos a fi d’assolir la nostra plenitud, perquè som éssers socials. Però pel nostre caràcter individual i únic, aquesta necessitat desemboca en el conflicte amb qui ens hem de relacionar. Per això les nostres relacions són, de fet, una negociació constant.

Tanmateix però, de les màximes abans esmentades, es desprèn un model de negociació -i per tant de relació- centrat en el “jo” i fonamentat en el regateig. És a dir, sembla que acceptem de forma natural que l’única possibilitat d’entesa són la transacció i el punt mig; o el què és el mateix: mai no ens considerarem satisfets perquè mai acabarem assolint plenament les nostres expectatives. Així, la interiorització del regateig al nostre tarannà ens aboca a la percepció de “l’altre” com un adversari: És aquell que m’impedeix assolir la totalitat de les meves aspiracions.

Però des de les col·laboracions que avui iniciem oferirem una òptica diferent: Què passaria si davant d’uns fets donats, senzillament en modifiquéssim la percepció i avancéssim del “jo” i el “tu” al “nosaltres”? O si passéssim a percebre la realitat des d’una perspectiva no competitiva sinó col·laborativa? I si, en definitiva, decidíssim viure basant-se en un marc relacional diferent d’aquell que ens ve instal·lat “de sèrie”?…

Certament, no podem saber què passaria, però intentarem sacsejar creences, convidar a la reflexió i sobretot provocar preguntes. Al cap i a la fi, en la nostra quotidianitat líquida i incerta, sembla raonable pensar que la sensatesa és un estat d’ànim que ha d’anar acompanyat d’un interrogant.

 

Joaquim Coch

Med3c

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

CANVIS EN LLIBRES DE REGISTRES EN L’IRPF

Recentment s’ha modificat la regulació de la gestió dels llibres registre en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per empresaris i professionals, així com les entitats  en règim d’atribució de rendes que desenvolupen activitats econòmiques contenint alguna novetat que comentarem.

Recordem les obligacions comptables i registrals de les persones físiques empresaris i professionals:

 

  1. Contribuents que desenvolupen activitats empresarials el rendiment del qual es determini en la modalitat simplificada del mètode d’estimació directa, estan obligats a la gestió de llibres registre de vendes i ingressos, el de compres i despeses i el llibre registre de béns d’inversió.
  2. Els contribuents que exerceixin activitats professionals en estimació directa, han de portar un llibre d’ingressos, altre de despeses, un llibre de béns d’inversió i un de provisió de fons i bestretes.
  3. Els contribuents que facin activitats empresarials en ESTIMACIÓ OBJECTIVA, en el cas que es dedueixin amortitzacions, estaran obligats a portar un llibre registre de béns d’inversió i si el rendiment depèn dels ingressos, hauran de portar un llibre registre de vendes o ingressos.

 

Les principals novetats són:

  • Necessitat de que en les anotacions en els llibres registre de vendes i ingressos i de compres i despeses es faci constar el NIF de la contrapart de l’operació.

Ja eren obligatoris el nom i cognoms, raó social o denominació completa.

  • S’estableix una comptabilitat amb altres llibres, com per exemple els establerts per l’Impost Sobre el Valor Afegit (IVA), sempre que s’ajustin als requisits establerts.
  • Publicació per part de l’Agència Tributària a la seva pàgina web d’un format tipus de llibres registre.

 

Aquesta norma és d’aplicació a les anotacions corresponents a l’exercici 2020 i següents.

 

Consulti amb el seu assessor fiscal.

 

Josep Cid Dacosta

Soci-Economista  

lladó.png

 

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari