CONFINAMENT I CONFLICTE: UNS SUGGERIMENTS

El confinament que ens afecta és molt seriós, i les seves conseqüències ho poden ser més quan en lloc d’unes quantes hores, tots plegats portem uns quants dies confinats; per això oferim uns suggeriments per intentar prevenir o alleugerir les situacions de conflicte a què ens puguem veure abocats. Esperem que siguin d’utilitat.

1.- Gestionar un conflicte en aquestes situacions serà més difícil que de costum, per això cal orientar el nostre comportament a la prevenció.

2.- La dificultat per “allunyar-nos” és una font de conflicte, per això recomanem, en la mesura del possible, establir àmbits i moments de privacitat absoluta.

3.- Actes de confiança que en condicions normals resultarien innocus (tallar-se les ungles, sorolls corporals) poden desencadenar moments de tensió. Intentar comportar-se de la manera més formal possible, com si fóssim convidats a un domicili aliè, pot ajudar a prevenir situacions tenses.

4.- Tots patirem en algun moment situacions de tensió; és normal. Reconeguem els nostres sentiments i si cal, verbalitzem-los de forma assertiva.

5.- Aquells amb qui convivim, patiran (por, angoixa, frustració…) tant com nosaltres; intentem posar-nos sempre al seu lloc i pensem en com posar-los les coses fàcils. Intentem entendre més que no pas explicar. Escoltem. Perdonem.

6.- La por o l’estrès causen agressivitat. Intentem ser capaços de reconèixer-ho en nosaltres i els altres. Una persona pot estar enfadada no perquè s’hagi tornat dolenta, sinó perquè té por o està al límit.

7.- Les persones dependents poden ser causa involuntària d’estrès; busquem moments en què aquestes persones estiguin a càrrec d’una única persona adulta tot alliberant la resta d’aquesta responsabilitat.

8.- No menyspreem la capacitat dels nens d’entendre les coses quan se’ls expliquen correctament. Nen ben informat igual a nen més tranquil.

9.- Establim rutines i tasques regulars però realistes. Verifiquem-ne el compliment.

10.- Mantinguem hàbits de menjar sans, però no renunciem a fer-nos un regal de tant en tant. Mirem de fer exercici. Si som consumidors de substàncies addictives (tabac, alcohol), ara no és el millor moment per provar de deixar-ho, però intentem que els nervis i l’angoixa no ens en facin augmentar el consum.

Ànims, sort i salut a tothom.

Quim Coch

Associat

www.med3c.org

EL MECANISMO DE SEGUNDA OPORTUNIDAD: LA DESCONOCIDA POSIBILIDAD DE COMENZAR DE NUEVO

Muchos clientes acuden a nuestro despacho con la idea preconcebida de que el concurso de acreedores no resulta más que un fracaso y una losa económica con la que deberán cargar de por vida. Sin embargo, no tiene por qué ser así, y también puede llegar a suponer la oportunidad de comenzar de nuevo.

En este artículo analizaremos de forma muy sencilla la primera parte del mecanismo de segunda oportunidad: el acuerdo extrajudicial de pagos, presente en nuestro Derecho desde 2015, y que poco a poco va cobrando más protagonismo. En un artículo posterior, nos encargaremos de explicar en qué consiste el beneficio de exoneración del pasivo insatisfecho, que constituye la segunda parte del mecanismo de segunda oportunidad.

 

¿EN QUÉ CONSISTE LA SEGUNDA OPORTUNIDAD?

La crisis de 2008 provocó que muchas familias se vieran en serias dificultades para afrontar sus deudas. Deudas por las que, según el Código Civil, respondemos con todo nuestro patrimonio presente y futuro (art. 1911 CC).

La inexistencia de mecanismos de segunda oportunidad podía desincentivar a estas personas a permanecer en el circuito de la economía regular, de modo que dejarían de abonar los pagos a los que se hubieran obligado. Una situación de estas características podía resultar catastrófica también para los acreedores.

El mecanismo de segunda oportunidad se introdujo en nuestro ordenamiento jurídico mediante el Real Decreto-Ley 1/2015, de 27 de febrero, de mecanismo de segunda oportunidad, reducción de carga financiera y otras medidas de orden social. Con él, el deudor puede escapar del círculo vicioso que supone su situación y, al mismo tiempo, garantiza al acreedor que su deuda se verá parcialmente satisfecha – partiendo de la base de que siempre es mejor cobrar algo a no cobrar nada –.

 

EL ACUERDO EXTRAJUDICIAL DE PAGOS

Debemos partir de la base de que el mecanismo de segunda oportunidad consta de dos instrumentos distintos: el acuerdo extrajudicial de pagos y el beneficio de exoneración del pasivo insatisfecho.

Cuando una persona física – ya sea un autónomo o un trabajador por cuenta ajena – se encuentra en situación de insolvencia, es decir, que no pueda hacer frente al pago de sus deudas, o prevea que no podrá cumplirlas, puede iniciar un procedimiento para alcanzar un acuerdo extrajudicial de pagos.

Sin embargo, la persona que quiere suscribir un acuerdo extrajudicial debe cumplir con una serie de requisitos para poder solicitarlo:

• Que la deuda no supere los cinco millones de euros.
• No haber alcanzado un acuerdo extrajudicial de pagos en los cinco últimos años, ni haber obtenido la homologación judicial de un acuerdo de financiación, o del auto que declare la conclusión del concurso de acreedores.
• No encontrarse negociando con los acreedores un acuerdo de refinanciación ni que se haya admitido a trámite la solicitud de concurso.
• No haber sido condenado en sentencia firme por delitos contra el patrimonio, contra el orden socioeconómico, falsedad documental, contra la Hacienda Pública o contra los derechos de los trabajadores en los 10 años anteriores.

Tampoco todas las deudas son susceptibles de ser incluidas en el acuerdo extrajudicial de pagos: los créditos de derecho público, es decir, las deudas de la Seguridad Social, Hacienda y otras administraciones públicas, no se pueden incluir. En cambio sí se podrán ver afectados los créditos con garantía real (como es el caso, por ejemplo, de las hipotecas).
PROCEDIMIENTO PARA SOLICITAR EL ACUERDO EXTRAJUDICIAL DE PAGOS

El primer paso para solicitar el acuerdo extrajudicial de pagos es nombrar a un mediador concursal, que en un plazo de 10 días debe determinar las deudas – la llamada masa pasiva – y convocar a todos los acreedores a una reunión, que deberá estar fijada en un plazo máximo de dos meses.

Veinte días antes de la reunión, el mediador remitirá a los acreedores citados a la reunión una propuesta inicial del acuerdo extrajudicial de pagos con la que el deudor debe estar de acuerdo.

Esta propuesta puede contener:

• Esperas de hasta 10 años (el deudor no debe abonar la deuda hasta dentro de 10 años)
• Quitas (es decir, condonar parte de la deuda)
• Cesión de bienes o derechos.
• En el caso de tratarse de una sociedad, la conversión de la deuda en acciones o participaciones sociales.
• La conversión de la deuda en préstamos participativos a un plazo máximo de 10 años.
• La conversión de la deuda en cualquier otro instrumento financiero de rango, vencimiento o características distintas de la deuda original.

La propuesta, lógicamente, debe ir acompañada de un plan de pagos que especifique los recursos previstos para cumplir con el acuerdo y un plan de viabilidad para garantizar su cumplimiento. Debe incluir también una cantidad en concepto de sustento para el deudor y su familia. También debe contener información sobre el aplazamiento de los créditos de derecho público y de sus fechas de pago.

A partir de este momento, los acreedores tienen un plazo de 10 días para presentar propuestas alternativas o de modificación. Transcurrido este plazo, el mediador concursal remitirá el plan de pagos definitivo, que el deudor deberá haber aceptado previamente.

Los acreedores, por su parte, están obligados a acudir a la reunión propuesta por el mediador concursal, salvo que se hayan mostrado conformes o disconformes con el acuerdo en los 10 días anteriores. En caso contrario, su crédito, en caso de concurso, ostentará la categoría de crédito subordinado, salvo en los casos en que tenga una garantía real.

 

APROBACIÓN DEL ACUERDO EXTRAJUDICIAL DE PAGOS

El acuerdo extrajudicial de pagos se aprueba con un 60% del pasivo a favor del mismo. Las mayorías que aprueben el acuerdo extrajudicial de pagos determinan el contenido del propio acuerdo. A mayor número de acreedores conformes con el acuerdo, mayores ventajas para el deudor.

• Aprobación por el 60% del pasivo:todos los créditos que no tengan garantía real se verán afectados por el acuerdo, o la parte de las deudas que exceda el valor de la garantía (supongamos que tenemos una hipoteca con una deuda de 100.000€ sobre un apartamento que está valorado en 50.000€. Los 50.000€ es la parte que excede el valor de la garantía). En este caso, el acuerdo permite:
  • Establecer quitas que no podrán superar el 25% del crédito
  • Establecer esperas no superiores a 5 años
  • Convertir la deuda en préstamos participativos

 

• Aprobación por el 75% del pasivo: Si conseguimos que al menos del 75% del pasivo apoye el acuerdo podrá establecerse:
  • Quitas superiores al 25% del crédito.
  • Esperas de un plazo de 5 a 10 años.
  • Cesión de bienes y derechos.
  • Conversión de la deuda en acciones o participaciones sociales, en caso de que el deudor sea una sociedad.
  • Conversión de la deuda en préstamos participativos, obligaciones convertibles, préstamos subordinados u otros instrumentos financieros.

¿Y LOS CRÉDITOS CON GARANTÍA REAL?

Como hemos indicado, los créditos con garantía hipotecaria también se pueden incluir en un acuerdo extrajudicial de pagos.

Esto sucede cuando:

• El propio acreedor vota a favor del acuerdo.
• Las medidas del acuerdo extrajudicial de pagos aprobado por mayoría mínima (60%) afectarán a los créditos con garantías reales si se aprueba con un mínimo del 65% del pasivo.
• Si, como mínimo, el 85% del pasivo vota a favor de la aprobación del acuerdo extrajudicial de pagos, les afectarán los efectos del acuerdo aprobado con mayoría cualificada.

ACREEDORES QUE NO ACEPTEN EL ACUERDO EXTRAJUDICIAL DE PAGOS

Los acreedores que no muestren su apoyo al acuerdo extrajudicial de pagos podrán dirigirse contra las personas que garanticen la deuda de forma personal, o contra el resto de deudores en caso de obligaciones solidarias.

PASOS A SEGUIR TRAS LA APROBACIÓN DEL ACUERDO EXTRAJUDICIAL DE PAGOS

Una vez se alcance la mayoría, el mediador concursal debe solicitar la elevación del acuerdo a escritura pública. También se debe encargar de supervisar que se cumple de forma efectiva, y de que los posibles procedimientos ejecutivos que se hayan iniciado contra el deudor no continúen o bien solicitar la cancelación de los embargos.

En el momento en que el convenio se cumpla de forma íntegra, el mediador concursal solicitará que se levante acta notarial, se publicará en el BOE y en el Registro Público Concursal.

Si, por el contrario, se incumple el acuerdo, se entenderá de forma automática que el deudor se encuentra en situación de insolvencia y únicamente quedará la posibilidad de instar el llamado concurso consecutivo, del que nos ocuparemos cuando hablemos del beneficio de exoneración del pasivo insatisfecho.

 

 

Sonia Hernández y David Cirera

ESARI ABOGADOS

www.esariabogados.com

 

Dubtes i mesures laborals enfront del coronavirus

Què és un ERTE?

Un ERTE és un expedient de regulació d’ocupació provisional. És una autorització que rep l’empresa per a la qual treballes per poder suspendre temporalment els contractes de treball dels seus treballadors. Tu segueixes pertanyent a l’empresa però et trobes en una circumstància especial en què no es cobra per part d’aquesta per tal de superar una crisi temporal.

Si tanca l’empresa els treballadors es troben a l’atur? Com es pot tramitar aquest procés?

Es podrà percebre la desocupació després que l’empresa tramiti un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació. En el suposat que s’hagi generat dret a desocupació abans de la crisi, no es descompta el temps amb dret d’atur. Es tindrà dret a percebre el 70% de la base reguladora els primers sis mesos, i els següents mesos un 50%.

L’empresa  pot obligar els treballadors a agafar vacances durant aquesta situació?

L’empresa no pot obligar cap treballador a agafar vacances si no s’ha pactat ambdues parts. En el cas que l’empresa obligui a agafar-les, el treballador tindrà vint dies hàbils per a impugnar-ho.

Un ERTE afecta per igual a tota classe de treballadors i a tota mena de contracte (treballador fix discontinu, temporal, etc.)

Afectarà per igual a tots els treballadors i a tots tipus de contracte, tant si és un treballador fix discontinu, temporal, etc.; que l’empresa inclogui en l’expedient.

Quina és la situació actual dels afectats per un ERTE?

La situació per als afectats per un ERTE és de suspensió de la prestació de serveis.

Qui paga la quitança en un ERTE?

No existeix una quitança en aquesta situació, el que es fa és suspendre el treball sense acomiadar als treballadors, per aquest motiu no hi ha indemnització.

Baixa mèdica durant el COVID-19

Si es vol sol·licitar la baixa mèdica per una malaltia comuna, el metge d’atenció primària és l’únic que la pot emetre. D’altra banda, si estàs malalt a causa de la Covid-19, seria una baixa per accident laboral i per tant hauria de ser la Mútua d’accidents qui realitzés l’emissió de la baixa del treballador.

 

Si voleu conèixer altres punts com per exemple quina és la diferència entre un ERTO convencional o un ERTO de força major, saber l’estat dels treballadors en la reincorporació al final de la crisi, que fer en cas d’acomiadament, etc.; us convidem a consultar l’article de Lladó Grup en el següent enllaç:  https://n9.cl/b1qe

 

CRISI DEL CORONAVIRUS: RELACIONS LABORALS I NOU EXPEDIENT DE SUSPENSIÓ TEMPORAL D’OCUPACIÓ

 

Des de Boadella Esteve Advocats, membres del grup d’Assessors d’ACEDE ens fan arribar un article molt interessant sobre les relacions laborals i el nou expedient de suspensió temporal d’ocupació.

En l’article ens expliquen un seguit d’instruments i recursos tradicionals i vigents, com les vacances, la bossa d’hores, reducció temporal de jornada, entre d’altres, que podrien suposar una solució transitòria per les empreses a l’hora d’abordar la crisi del Coronavirus i/o Covid-19.

A més, l’article ens explica la reformulació dels ERTO (o ERTE) que s’estipula en el Reial Decret Llei 8/2020.

La situació en la qual ens trobem permet a les empreses declarar l’existència de la força major. Un cop acreditada la força major, s’aplicarà la mesura que l’empresa ha proposat i que pot anar des de la reducció de la jornada fins a la suspensió del contracte de treball, en aquest últim cas, els treballadors afectats podran accedir a la prestació d’atur, encara que no disposin de la carència necessària per accedir a tal prestació, ni que aquesta computi a efectes de futures prestacions per un eventual acomiadament.

Us invitem a llegir l’article complet on trobareu tots els detalls sobre les relacions laborals i el nou expedient de suspensió temporal d’ocupació.

DESPLAÇAMENT PERSONAL TERRESTRE SENSE REGULAR

Mai a la vida ens hauríem  imaginat que una joguina (o poder ja no) podria causar tants maldecaps a les autoritats municipals que, malgrat el temps passat, són incapaços de regular aquest nou sistema o mitjà de desplaçament humà per les ciutats.

El patinet elèctric, el segway, el fastwheel, el longboard i altres estris propulsats per bateries elèctriques carregables, causen  veritablement  un problema de convivència entre els seus usuaris, els vianants  i els conductors de vehicles tradicionals  en general.

És cert que les lleis sempre van per darrere de les instauracions i, malauradament,  han calgut un parell de morts i multitud d’accidents perquè  a qui li toqui, comenci a regular la seva utilització.

Per la calçada, per les voreres, per les zones habilitades com a carrils especials? Fins a quina velocitat màxima? Quants ocupants en un mateix estri? Prioritat de pas enfront dels vehicles de motor i, inclús, enfront de vianants? Casc obligatori o no? Llums davanteres i darreres i armilles reflectants pels usuaris? A partir de quina edat es pot utilitzar?

Realment tot l’anterior encara està en esborranys de cada municipi, perquè dependrà de cada un d’ells quines normes s’aplicaran i seran d’obligatori compliment.

Tímides aplicacions s’han dut a la pràctica però manca realment una Llei estatal que reguli aquest mitjà de desplaçament, per a tots iguals.

Des del punt de vista assegurador, no m’atreveixo a donar cap consell. El millor és preguntar a la vostra companyia que asseguri la vostra llar, si la responsabilitat civil en cas d’accident, quedaria coberta pel contracte. La resposta d’aquesta entitat, per escrit, si us plau.

I mentre, a sortejar estris “voladors”, tifes de gos i rajoles de les voreres que es mouen.

Bona caminada per la ciutat!!

Lluís Salarich Ybern

Corredor d’Assegurances – Ferrer & Ojeda

 

 

LA IMPORTANCIA DE LA GESTIÓ GERENCIAL A LA PIME

L’altre dia un amic empresari m’explicava que no entenia per quin motiu, tenint molta feina i treballant al màxim de les seves capacitats, no trobava que el negoci li marxés bé. Davant aquest dilema, li vaig preguntar ¿quina visió tens del teu negoci?. En aquell moment la seva expressió d’inquietud es va transformar en desconcert. ¿Què vols dir amb això? Em va respondre.

La realitat que ens trobem a un país de PYMES, com el nostre, és que molts dels seus empresaris són professionals molt qualificats en l’àmbit del seu producte o servei, però en canvi no li presten atenció a la resta de les necessitats que requereix el seu negoci, fent manifestacions tals com, “és que l’oficina no és lo meu” o “no tinc temps per parar per l’oficina”.

Al que aquest empresari es refereix com “l’oficina”, Kaplan i Norton, autors del llibre “Quadre de Comandament Integral” li diuen els quatre pilars de l’empresa; L’equip humà, els processos interns, els clients i les finances.

La millor fórmula per aconseguir l’èxit empresarial i personal implica desenvolupar una funció gerencial de la teva pròpia empresa, basada en el desenvolupament d’una visió estratègica que permeti potenciar les competències dels teus col·laboradors, optimitzar tots i cadascun dels processos interns, millorar “l’experiència d’usuari” dels clients i mantenir unes finances saludables.

I per disposar d’aquesta visió estratègica, només cal començar per preguntar-se un mateix, ¿on es troba ara la meva empresa? i ¿fins on vull arribar amb ella?, a partir d’aquí ens podrem plantejar el disseny d’un full de ruta, que ens permeti unir tots dos punts.

Per a que la nostra empresa sigui realment atractiva no només per a l’empresari, sinó també pels seus clients i col·laboradors hem de poder aconseguir que sigui una empresa que compleixi amb aquestes tres afirmacions; que “valgui la pena treballar, valgui la pena comprar i valgui la pena invertir” (Kaplan i Norton)

Aquestes tres afirmacions les podrem aconseguir si l’empresari li dedica el temps suficient a gestionar l’empresa des de la perspectiva global d’un Gerent.

¿ Cómo vendo mi empresa ?

Esta pregunta se la hacen muchos empresarios cuando llegan a la edad de jubilación y sus hijos no quieren continuar el negocio familiar.

En este articulo les daremos algunas guías de cómo hacerlo:

1. El paso más difícil es tomar la decisión de vender, pero muchas veces es la forma de asegurar la continuidad de la empresa y de los empleados de esta.

 

2. El siguiente paso es saber cómo valorar la empresa que tantos esfuerzos y trabajo de muchos años ha costado. El valor de la empresa tiene un componente personal cualitativo que muchas veces será difícil de trasmitir a un futuro comprador.

 

3. Por tanto es importante conocer cuál es el precio que el mercado está dispuesto a pagar por mi empresa.Probablemente se haya de acudir a un experto especializado a valorar empresas y que este en contacto con el mercado de transacciones de empresas, este nos podrá dar un abanico de precios que nos permitirá saber si el valor del empresario está alineado con el precio de mercado.

 

4. Es importante saber si nos interesa vender el fondo de comercio generado durante los años de trabajo o por si por el contrario nos interesa vender las participaciones de la sociedad que es propietaria de la actividad de la empresa.

 

5. También en el caso de que se quiera vender la sociedad se debe diferenciar entre precio del negocio y precio de la empresa, ello dependerá de los fondos propios de la misma , es decir de lo que se conoce como deuda neta de la sociedad.

 

6. En muchas ocasiones es importante preparar su empresa para la venta, como primer paso es necesario realizar una auditoria por alguien ajeno a la empresa y que permita presentar la imagen fiel de la empresa de la forma más clara y transparente posible.

 

7. Auditar la empresa, permitirá tener una base de cálculo fiel y así realizar una valoración que recoja todas las expectativas de crecimiento de la empresa.

 

8. También necesitará preparar un Cuaderno de Venta, documento que explique la historia de a empresa, el plan de negocio para los siguientes años y que deje constancia de los puntos fuertes de la compañía.

 

9. La valoración deberá de recoger diferentes sistemas de valoración, fondos propios, activos, descuento de flujos de caja futuros, etc. y se habrá de definir un abanico de precio de venta.

 

10. Cualquier contacto con un potencial comprador será previa firma de un acuerdo de confidencialidad, que evite que terceros relacionados con la empresa / Empleados, Bancos, clientes, Proveedores) se enteren que se está en un proceso de venta.

 

11. Después de los primeros contactos, se deberá de recibir y aceptar una carta de intenciones que permita recoger las grandes líneas del acuerdo de compraventa.

 

12. Una vez tengamos el acuerdo de intenciones firmado, se habrá de estar preparado para asumir la llamada auditoria de compra o más conocida como Due Diligence de compra que permitirá al comprador analizar desde todos los puntos de vista (Laboral, fiscal, legal , comercial , técnico y financiero ) la situación de la empresa.

 

13. Superada la Due Diligence, solo quedara preparar el contrato de compraventa que refleje cada uno de los pactos acordados entre la parte compradora y vendedora.

 

14. El último paso antes de realizar la transacción será valorar los diferentes impactos fiscales de realizar la operación de una forma y otra y escoger la más adecuada.

 

 Jose Luis Llusia Azagra

Consultor de empresas

Febrero 2020

CANVIS D’IMPOSTOS A CATALUNYA PER A 2020

A Catalunya s’han posat d’acord el partit polític Comú Podem i el Govern de la Generalitat, resultant una pujada d’impostos tant estatals com autonòmics:

1. Impost Renda Persones Físiques (IRPF)

S’incrementa en un 10% el mínim exempt dels contribuents amb rendes més baixes (fins a 12.450 euros de base liquidable), l’estalvi de la qual en general no existirà ja que no estan obligats a fer la declaració de la renda.

S’incrementa la tarifa per a les rendes altes, podent arribar a tributar el 51% d’IRPF, és a dir, de cada 100 euros d’ingressos, tributen 51 euros de l’impost i li queden al contribuent 49 euros. A Catalunya passa el tipus marginal del 48% al 51%, és a dir, l’autonomia més cara del país que comparant-la amb Madrid té un marginal del 43,5%.

2. Impost de Successions (IS)

• S’augmenta la tributació de les herències rebudes per descendents (fills, nets, etc) i per ascendents, reduint les bonificacions de la quota tributària.
• Es reintrodueixen coeficients multiplicadors del patrimoni preexistent, suportant una càrrega major.
• Es manté la bonificació per als cònjuges.

3. Altres impostos que existeixen a Catalunya

En l’acord fiscal per als Pressupostos de 2020 s’inclouen QUATRE NOUS IMPOSTOS (els primers) i es modifiquen altres ja existents:

• Impost sobre estades en establiments turístics.
• Impost sobre instal·lacions que incideixen en el Medi Ambient.
• Impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica.
• Impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells.
• Impost sobre habitatges buits.
• Impost sobre begudes ensucrades envasades.
• Taxes Públiques.

Comparativament Madrid, sense aquests impostos i amb tipus d’IRPF més baixos recapta més que Catalunya amb tipus alts. Caldria analitzar-ho bé i prendre decisions.

Consulti amb el seu assessor fiscal.

 

Josep Cid Dacosta

Soci-Economista  

Alarma, es disparen les Insolvències

Segons s’acaba de publicar aquests dies, estan augmentant les insolvències empresarials de manera generalitzada a quasi tots els sectors. Aquestes van augmentar un 24,9% aquests més de novembre passat respecte al mateix mes del 2.018 amb 487 procediments concursals, la xifra més alta des de l’any 2.014. Ja fa cinc mesos consecutius de pujades.

En tot l’Estat Espanyol va haver-hi un total de 4.377 insolvències entre gener i novembre, un 15,4% més que al 2.018. Per nombre total d’insolvències, Catalunya és la comunitat que encapçala la llista, amb 1.113 registrades entre gener i novembre, fet que suposa un increment de l’25,7%. D’elles, 161 es van registrar en el penúltim mes de l’any, fet que suposa un creixement del 85% respecte al mateix mes de l’any passat.

Els sectors més afectats són el relacionat amb el subministrament d’energia, gas, electricitat, vapor i climatització. Però de fet només se salven tres sectors dels 20 en què AXESOR divideix l’activitat econòmica que són el d’activitats financeres i assegurances, educació i el de transport i emmagatzematge.

Bé, no cal dir que són dades preocupants, sí. Però és que ja se sap que l’economia és cíclica, com mai no em canso de dir i d’advertir als empresaris!. Com que està clar que és així, cal estar preparat amb una planificació financera adequada, altrament el risc de caure en la insolvència és elevat.
A la insolvència s’arriba majoritàriament per falta de liquiditat. Quan minven els fluxos de caixa fins a tornar-se negatius i no es poden atendre les obligacions més immediates. El passiu a curt termini o circulant, com pagaments a proveïdors, sous i salaris, seguretat social, etc no queda cobert per l’actiu circulant que bàsicament són els clients.

Quan això passa, l’empresa ha de tirar de fons propis, si en té, i aguantar un temps. Però si el temps s’allarga o aquests recursos són escassos, acaben essent els socis qui han de posar diners. Quan la situació es fa insostenible, arriba el drama, l’empresa s’ha de declarar insolvent i fer concurs de creditors. El problema és que moltes vegades, durant aquests procés d’acceptació de la situació l’empresari també acaba en la misèria. Ell i la seva família. És més, i possiblement també les famílies dels treballadors.

Les conseqüències de no tenir cap mena de planificació financera a l’empresa i tampoc a les famílies és dramàtica.
Però com es pot solucionar això?. Doncs amb un pla financer a mida de cada empresa. Un pla que li permeti assolir la independència financera en un termini determinat de temps. Això es fa construint un Fons de Seguretat ben definit i quantificat d’acord amb un pla de contingències possibles. Per exemple, estudiar quina quantitat necessitarà l’empresa per aguantar les despeses fixes en un escenari de baixada de demanda “x%” durant “y” mesos, o quina quantitat necessitarà tenir l’empresa per fer front a una reducció de la plantilla, o per fer front a una multa de l’Administració, etc.
A partir d’aquesta quantificació, es traça el pla per assolir els objectius. Però atenció, aquest pla s’ha de posar en marxa durant la fase del cicle expansiu. Quan les coses van bé. Aquí és on s’haurà de construir aquest fons de manera sistemàtica. Sol passar que en les fases expansives, gran part dels fluxos positius de caixa van a parar en la seva totalitat a augmentar les despeses o fins i tot a pagar capritxos del mateix empresari i família. Això està bé, però només un cop l’empresa ja ha assolit aquesta seguretat, si us plau!!.
Una planificació financera a mitjà i llarg termini és bàsica per la supervivència de les nostres empreses. Amb l’ajut d’un professional de la planificació financera es pot assolir aquesta tranquil·litat i molt més.

Com respons davant els errors del teu equip? 6 recomanacions per no empitjorar la situació

En l’entorn empresarial on la màxima competitivitat, la immediatesa, la pressa, i la pressió per la consecució de resultats estan a l’ordre del dia, moltes vegades hem pogut viure situacions estressants que ens poden portar a:

• respostes fora de control
• situacions maximitzades (enfrontament vs acord)
• discussions atacant a les persones, no al problema
• violència verbal

Tot i aquesta situació d’estres, desagradable o de violència (les persones es poden haver sentit agredides, encara que no físicament parlant) es possible que hàgim aconseguit l’objectiu a curt plaç:

• entregar una comanda a temps
• detectar i corregir un error que costa diners a l’empresa
• evitar un accident
• signar un contracte

o no….

No discutiré la idoneïtat de prendre aquesta decisió, el que et repto es que pensis en  l’impacte en la teva empresa i en la teva reputació com a Directiu líder.

• Et repto a que responguis si amb la teva actitud evites que es reprodueixi l’error i com ho has fet?
  • no has deixat que les persones implicades corregeixin l’error
  • has corregit l’error tu mateix  ja que penses que així es resol més ràpid i millor, perquè  tu en saps mes
  • has dit exactament que han de fer els teus subordinats, amb tots els detalls, sense deixar-los pensar
  • has utilitzat crits, actituds cíniques, critiques personals o adjectius desagradables cap a la persona que ha provocat l’error

Si les teves respostes tenen algun SI, has perdut una oportunitat  que el teu equip n’aprengui de l’error, i la teva posició com a Directiu líder s’ha malmès.

Com es poden entomar aquestes situacions perquè en surti el teu equip enfortit i la teva posició com líder també?

Hi ha algunes regles bàsiques:

1. Mantenir el focus en el problema, no en la persona que ha originat el problema
2. Preguntar sempre primer que en pensa l’afectat abans de donar la nostra opinió o solució. Algunes preguntes possibles:
   1. Que hauries fet diferent donat els resultats aconseguits?
   2. Com veus ara aquesta situació?
   3. Que creus que ha fallat?
3. Si hem de tenir aquesta conversa a on hem d’amonestar a algú, fer-ho en privat, no davant de l’equip o en públic
4. Demanar-li que busqui una solució
   1. Que has après d’aquesta situació?
   2. Com pots revertir la situació?
   3. Quines accions pots prendre de forma immediata perquè no torni a passar i sigui millor a partir d’ara?
5. Si hi ha d’haver amonestació, ha de ser sempre respectuosa cap a la persona.
6. Buscar una nova situació per felicitar-lo davant de l’equip (quan s’ho mereixi)

Ara, com a Directiu i com a Líder, que ja saps les bases…perquè no ets capaç d’entomar aquestes situacions amb control i calma de tu mateix per treure’n un  rendiment positiu?

Es molt possible que perquè no et coneguis prou , perquè hi hagi una part de tu amb uns valors molt forts que prenguin les decisions (molt possiblement totes) des de una perspectiva de resolució, executiva, de poder, de coneixement de la teva veritat com a única veritat o de por de deixar el control als altres, por de demostrar la teva vulnerabilitat…

Molts Directius son Directius…però no líders reals. Manen perquè tenen el càrrec, no perquè tinguin l’autoritat, i això no els permet créixer com a Líders i com a persones, i tampoc creixen els seus equips.

Si creus que ets prou bo per no necessitar algú amb qui contrastar les teves emocions davant de situacions difícils, reptes o oportunitats, et recomano que miris aquest vídeo de Bill Gates (Microsoft) i de Eric Schmidt (Director Executiu de Alphabet-Google)

Ells ara son millors persones i han portat les seves empreses al Top. I tu?