Ja aprofites l’empresa per assegurar-te un futur confortable?

CABECERA XAVIER

Al llarg de la meva carrera professional m’he trobat moltes vegades amb empresaris quina preocupació era assegurar-se d’un bon nivell de vida a partir del moment de deixar l’empresa. La preocupació venia del fet que les seves finances personals no els permetien tenir aquest objectiu clar, a no ser que es poguessin vendre l’empresa a un valor irreal. No es plantejaven iniciar un pla d’estalvi per a la jubilació perquè això suposava augmentar-se el salari amb el consegüent cost per a l’empresa (sou brut, cotització, etc). Uff, per estalviar individualment 1.000€ nets, el cost per a l’empresa s’enfilava a quasi 1.500€, un 50%. Inassumible.

Doncs bé cap d’ells coneixia que l’empresa pot anar creant aquests pla d’estalvi destinat a la seva jubilació sense sobrecost i amb importants avantatges fiscals.
L’empresa pot iniciar un pla d’acumulació de capital mensual de per exemple, aquest 1.000€ mitjançant algun producte d’estalvi assegurat i anar obtenint un rendiment a llarg termini. Empresa i treballador (empresari, directiu, etc.) signen un acord a on queda palès l’objectiu i les condicions d’aquest pla. L’empresa serà el prenedor de l’assegurança d’estalvi, el treballador serà l’assegurat i el beneficiari en cas de vida de l’assegurat al termini del pla establert serà l’empresa qui es disposarà a pagar al treballador qui haurà generat una renda irregular. En cas de mort de l’assegurat, el beneficiari pot ser la família, el soci, etc. En arribar el moment acordat, el treballador cobra aquest import acumulat durant anys amb una reducció fiscal del 30% sobre la base imposable, ja que Hisenda ho contempla com a renda irregular generada en més de 2 anys i amb un límit de 300.000€. L’empresa ho comptabilitza com a despesa a la partida Sous i Salaris i així no ha de pagar per a les plusvàlues financeres generades durant el període. De fet l’empresa, haurà reportat unes prevendes a favor del treballador i la cotització a la Seguretat Social que hagués suposat un augment de sou equivalent. A termini tampoc haurà de pagar més enllà del topall de la base de cotització màxima establerta actualment en uns 3.750€ mensuals o 45.000€ anuals, tan si cobra 100.000, 200.000 o 300.000€.

Algunes empreses aprofiten aquests plans per fidelitzar directius, que si marxen abans del termini estipulat, perden aquests “bonus” generat. És un dret condicionat al comportament del treballador. Tant empresa com treballador es beneficien reduint despeses per cotització l’una i a l’irpf l’altre, a més dels avantatges de la planificació financera, de la capitalització, de l’interès compost, i del fet de comptar amb una assegurança de vida, per protegir a un altre soci (assegura la continuïtat de l’empresa), o protegir als familiars (cònjuge o fills) o a qui es desitgi designar com a beneficiari.

Xavier Malvehy
Agent Financer
Anuncis
Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

Com valorar una empresa amb negoci online

JOSE LLUIS LLUSIA

A diferència de les empreses tradicionals, les empreses de venda online es valoren tenint en compte altres paràmetres a part dels econòmics tradicionals (Ebitda – Fluxs de caixa – Facturació, etc.)
Detallem aquests paràmetres:

1. Tecnologia aplicada pel disseny del web.
Si es disposa d’un potent ERP i un CRM ben sincronitzat i en funcionament, això afecta positivament al valor del negoci.
És important mesurar que ocorre a la pàgina web mitjançant eines analítiques, això transmet un important know-*how al comprador.

2. Posicionament
No és el mateix un negoci online que estigui posicionat a la primera pàgina, que en la tercera.
El posicionament és fonamental a l’hora de calcular el valor d’un negoci online.
Com millor posicionat s’està, abans ho troben els clients potencials, per tant, més possibilitats de monetitzar les visites la qual cosa, incrementa el valor per a un possible comprador.

3. Màrqueting de continguts

Tenir un blog actualitzat amb contingut realment interessant per als seus usuaris i coherent amb el seu negoci és fonamental.
Cal empatitzar amb els usuaris que visiten el web, de manera que aquests identifiquin els seus problemes, i a partir d’aquí, que el web pugui oferir bones solucions.
És important mostrar-se com expert del seu negoci, aportant un valor afegit, que benefici-hi als clients i lògicament influeix-hi en la valoració del seu negoci.

4. Reputació online i offline
És molt important que el web es mencioni als mitjans, en altres webs o fins i tot, recomanacions d’influencers.
Tot és rellevant de cara a saber quanta gent coneix el web i quina opinió li mereix el negoci online d’aquesta.
Òbviament aquest és un factor intangible, però igualment rellevant, ja que en molts casos, aquesta part pot ser la que pot aportar un major valor del negoci.

5. Base de clients recurrents
Com més usuaris recurrents es tinguin enregistrats, major valor tindrà un negoci online, això és la garantia de qualitat del producte i de la satisfacció del client.
No tots els negocis online es presten a vendre més d’una vegada, un mateix producte o servei, però és clau analitzar com aconseguir que un client repeteixi una compra, això sens dubte incrementa el valor del negoci.

6. Visites
Les visites són una forma quantitativa de valorar la reputació d’un negoci online, el posicionament, l’engagement, etc.
Però igualment, és molt important valorar el percentatge de rebot, quant temps passa un usuari al web, a on clica, realment troba interessant el que troba?
Conèixer aquestes respostes ens ajudarà molt a l’hora de valorar un negoci.

7. Exclusivitat
I aquí és on ens preguntem, el mercat on opera el negoci és de nínxol?, Tenim clar qui són els clients? Què és el que els oferim de forma diferencial? Si la resposta és positiva, és que efectivament, parlem d’un negoci exclusiu i amb bastant potencial i això incideix de forma molt positiva en el valor del negoci.

Jose Luis Llusia Azagra
Consultor d'empreses
Setembre 2018

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

El procés i l’economia catalana

armandcorralesblogassessors

A aquestes altures de la pel·lícula, la meva opinió és que no hi ha un anàlisi clar de les conseqüències del procés en la marxa de l’economia catalana.
Quan des de la premsa nacional, o inclús des de la mateixa Catalunya, se’n feien un fart de magnificar les negatives repercussions en la marxa de l’economia, moltes informacions dels resultats del 2017 i el funcionament del 2018 semblen que demostraven el contrari.

Dades sobre les inversions estrangeres, implantació d’empreses, volum de tràfic del port de Barcelona, exportacions (amb un increment record del 8,7%, prop dels 71.000 milions), etc. semblen demostrar que la influència del procés ha estat nul·la i que el dinamisme de l’economia catalana està molt per sobre.
Com assessor d’empreses i especialitzat en agències de viatges, tot el que fa referència al sector turístic és del meu interès.

És curiós que a finals de gener el president del gremi d’hotels de Barcelona, Jordi Clos, alertava que els hotels continuarien enfonsats fins al mes d’abril. No em consta que quantifiques quina era la davallada, però és obvi que pretenia posar uns núvols molt negres sobre la situació.

Dades molt recents ens deien que fins abril havien vingut a Barcelona un 1,9% menys de visitants estrangers, però en contrapartida la despesa realitzada per aquests viatges havia pujat un 7,4%. Tant que parlem de la saturació de turistes, penso que vinguin menys però gastin més ja és prou bo.

Si comparem dades anuals, el 2017 Catalunya va rebre 19 milions de turistes, que es casi una quarta part de tot el turisme nacional, amb un increment del 5% en relació al 2016.
Estarem d’acord que tenint en compte els atemptats de l’agost, vagues en l’aeroport i la situació sociopolítica vinculada al procés, no es pot dir que siguin unes xifres dolentes.
Un altre exemple de la fortalesa del turisme català. El sector del denominat MICE (Reunions, Incentius, Congressos i Esdeveniments) comporta més de dos milions de pernoctacions a Barcelona. I el més important, les previsions pel 2018 i 2019 són excel·lents amb molts congressos ja confirmats.

Però el que sí que ha passat és que en el 2017 el total de turistes arribats a Espanya van ser 82 milions, per sota de la previsió de 84 milions.
És probable que la situació a Catalunya i els atemptats alguna influència hagin tingut, però la recuperació dels mercats del Nord d’Àfrica i Mediterrani oriental han provocat el desviament de turistes a aquests destins, afegint que les tarifes d’Espanya són més altes que les de països com Turquia, Egipte i Grècia.

Com passa cada any haurem d’esperar a finalitzar la temporada del turisme vacacional per conèixer quants turistes ens han visitat, i el més important, saber quina és la despesa mitjana de cada viatger.

 

Armand Corrales Forgas
RGA PARTNERS TURISMO

 

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

NOTIFICACIONS ELECTRÒNIQUES OBLIGATÒRIES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

josep-cid

Des del 2 d’octubre de 2016, les empreses estan OBLIGADES A RELACIONAR-SE ELECTRÒNICAMENT AMB TOTES LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, segons la Llei 39/2015 i el seu article 14.2. Les S.A i S.L ja estaven obligades a rebre les notificacions d’Hisenda per via electrònica des de l’any 2011. A més d’aquestes últimes estan obligats:

  • Totes les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica (comunitats de béns de propietaris, herències jacents,..).

  • Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria.

No és necessari que els subjectes obligats a rebre notificacions i comunicacions per mitjans electrònics es registrin, ja que l’Adreça Electrònica Habilitada s’assigna automàticament i la seva empresa ja està obligada a relacionar-se en qualsevol procés que l’afecti amb qualsevol Administració Pública.

La DIPUTACIÓ DE BARCELONA està enviant comunicacions a les empreses i aquestes han d’anar a la SEU ELECTRÒNICA d’aquest Organisme (similar al procediment d’Hisenda) ja que no li notificarà en paper, sinó només en format electrònic mitjançant compareixença com diem a la seva seu electrònica.

També és el cas de l’ús de mitjans electrònics si ha de presentar instàncies, escrits o documents dirigits a la Diputació de Barcelona (no és pot fer en paper).

1.- ELS IMPOSTOS MUNICIPALS més habituals que gestiona la Diputació de Barcelona, i que els poden afectar, són:

  • IBI (impost sobre béns immobles).
  • IVTM (Impost sobre vehicles de tracció mecànica). És l’impost de circulació.
  • IAE (Impost sobre activitats econòmiques).
  • IIVTNU (Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana). És la plusvàlua de l’Ajuntament.
  • Altres conceptes: Com és la gestió de residus domèstics o comercials, entrada de vehicles i altres.

 

Josep Cid Dacosta
Economista

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

PREVENIR ÉS GUANYAR

BANNER MED3C Assessoria.jpg

El risc zero no existeix. L’activitat empresarial comporta la generació de riscos i, per tant la necessitat de conviure-hi. D’altra banda la mateixa noció de risc no és immutable; en un entorn industrial el risc és sovint la conseqüència d’un fet físic (ús d’eines o de maquinària, determinades activitats, etc.) però en un context de serveis, esdevé necessari revisar el concepte de risc, alhora que es manté la necessitat de prevenir-lo i gestionar-lo.

Així, elements de l’activitat productiva, com ara la comunicació entre els integrants d’una empresa i els conflictes que es deriven, cobren especial rellevància. Perquè ara, els treballadors ja no només es poden fer mal “físic”, sinó que una inadequada comunicació també els pot causar perjudicis molt seriosos (“mobbing”, “burn out”, etc.), i també a la mateixa empresa. La comunicació i la relació entre els integrants dels diferents nivells d’una empresa és determinant en la construcció d’entorns de treball,  i la gestió que se’n fa incideix, positivament o negativament, en la productivitat de l’organització.

Cal doncs, que les empreses facilitin als treballadors les destreses necessàries per a gestionar adequadament els riscos que es poden derivar de la comunicació. Als coneixements laborals cal afegir-hi els necessaris per aprofitar el valor existent: Saber escoltar, preguntar, negociar o col·laborar, en la mesura que comporten un valor, esdevé tan necessari com fa uns anys posar-se el casc o l’arnès.

Per això, les empreses han de potenciar la comunicació i les relacions com a font de valor i eficiència, buscant incrementar les destreses en aquest àmbit sovint menystingut. I és en aquest sentit que cobra particular rellevància la formació com a inversió. Cal generar una “forma corporativa” de comunicar-se, relacionar-se i gestionar els conflictes al si de la mateixa organització. Si volem generar valor, no cal abaixar els sous o allargar les jornades:  la prevenció a través de l’adequada gestió de les relacions és una porta oberta a un jardí ple d’oportunitats.

Joaquim Coch
Mediador
med3c.org
Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

Les societats, les successions d’empresa i la teoria de l’aixecament del vel

genis-boadella

L’existència de la figura de les societats mercantils, siguin en la fórmula que siguin, obeeix, entre altres motius, a una necessitat en el món jurídic: separar els drets i obligacions d’una empresa dels drets i obligacions dels seus socis. Així, a través de la construcció de la figura societària i dotant-la del que s’anomena personalitat jurídica, una societat té personalitat pròpia en el tràfic jurídic i, alhora, fem possible, també, que només respongui fins al límit del seu patrimoni.

Ja hem analitzat anteriorment que aquesta limitació a la responsabilitat no és absoluta. En determinats casos taxats per les lleis, els creditors poden destruir aquest mur de la limitació de la responsabilitat i procurar la satisfacció dels seus deutes accedint, per exemple, al patrimoni de l’administrador. Però, més enllà d’aquestes qüestions ja abordades, en aquest article exposarem els casos en què és possible aixecar el vel per analitzar a fons qui hi ha darrere d’una societat i com fraudulentament està utilitzant l’estructura societària per no respondre de les seves responsabilitats.

Una de les aplicacions més habituals de la doctrina de l’aixecament del vel és en els casos de successió d’empresa; aquells casos en què s’obren i es tanquen empreses per deixar els deutes enrere i anar rebent els nous ingressos a la societat nova. No és suficient perquè prosperi en un jutjat l’aixecament del vel aquell simple enfocament d’entendre que si hi ha el mateix domicili societari i la mateixa activitat ja hi ha possibilitat de derivar la responsabilitat a la nova societat. Les diferents sentències dels jutjats i tribunals han anat configurant una jurisprudència en aquests casos en els quals, la clau de l’èxit perquè prosperin passa per enquadrar el supòsit en una de les diferents categories ja sentenciades anteriorment. Es tracta, breument i com a enumeració, dels següents supòsits:

• casos de confusió de patrimonis entre les societats o entre els socis i les societats

• casos d’infracapitalització de la societat deutora

• casos de confusió d’identitats on totes les societats i els socis actuen com si es tractés d’una mateixa persona

• casos de buidat patrimonial

• casos de direcció externa de la societat a través de filials i d’una societat matriu

• o, finalment, casos en què és flagrant l’existència d’altres tipus d’abusos de la personalitat jurídica de la societat orientats a eludir el compliment d’obligacions amb els creditors.

Cada un d’aquests casos mereix un estudi a fons i, sobretot, una existència de proves suficients per poder recórrer a la teoria de l’aixecament del vel. No obstant això, si és així, els creditors podran veure com, malgrat que no existeixi una relació directa entre ells i la societat solvent, s’aconsegueix connectar la responsabilitat amb aquelles societats o persones que formalment no havien contret obligacions (en aquests casos la relació jurídica o, habitualment el contracte, només existia amb la societat incomplidora).

 

Genís Boadella
Advocat
Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

TREBALLADOR AUTÒNOM: NECESSÀRIA COBERTURA ASSEGURADORA

LLUÍS SALARICH

Actualment hi ha més de tres milions de treballadors autònoms en el nostre país, prop del 20% de la població activa, el que suposa un col·lectiu de gran importància des del punt de vista econòmic i social.

Per definició genèrica l’autònom és “un treballador per compte aliè”, major de 18 anys que, de forma habitual, personal i directa, realitza una activitat econòmica a títol lucratiu, sense estar subjecte a un contracte de treball i encara que utilitzi el servei remunerat d’altres persones. Es presumirà, llevat prova contrària, que ho és també tot titular d’un establiment obert al públic com a propietari, arrendatari, usufructuari o altre concepte similar”.

És històricament conegut l’alt grau de desprotecció que aquest col·lectiu compte enfront de les prestacions públiques presents i futures a través de la Seguretat Social.
Unes tímides millores incorporades fa uns anys, el treballador autònom requereix més prestacions públiques, més cobertures socials i unes millors prestacions familiars i particulars, sospirant per equiparar les seves prestacions a les rebudes pels treballadors per compte aliè.

Per l’any 2018 i per la Base de Cotització Mínima (919,80 €), es paguen 275,02 € al mes.
Per malaltia comuna o accident no laboral, el treballador autònom cobrarà 18,40 € diaris a partir del 4rt i fins al vintè dia de baixa. Seran 23 € a partir del dia 21 o a partir de l’endemà en cas d’un accident laboral o malaltia professional.
Suposo que donarà per alguna llaminadura, però és del tot insuficient per mantenir un nivell d’ingressos digne.

El sector assegurador, coneixedor d’aquesta desprotecció pública ha trobat en els autònoms un objectiu prioritari, comercialitzant productes de previsió, prevenció i estalvi.

Però, que li preocupa a més a més a l’autònom? Necessita la seguretat d’estar més protegit econòmicament si pateix una baixa temporal o, en el pitjor dels casos, definitiva. Des del punt de vista personal, necessita rapidesa, agilitat i facilitat en els tràmits. Malauradament la sanitat pública no se les pot oferir i només ho aconseguirà mitjançant la privada, amb desgravacions com a despesa deduïble. També els hi interessa integrar la salut de la seva família en les pòlisses d’assistència mèdica que contracti. Així, obtindrà una deducció fiscal de 500 € per cada membre familiar, inclosos els fills menors de 25 anys.

Seria desitjable i necessari que els autònoms tinguessin contractades d’alguna manera un major percentatge de cobertures. A manera d’exemple, per citar alguns:

• Pla de Jubilació (PJ), Pla de Pensions (PP), Pla de Previsió Assegurada (PPA) o Pla Individual Assegurat (PIA).
• Assegurança de Vida (mort i invalidesa permanent i absoluta)
• Assegurança d’Accidents (24 hores, àmbit mundial, amb Invalidesa parcial progressiva)
• Assegurança de Subsidi diari (per malaltia i accidents) sense franquícia o, com a molt amb una franquícia de 7 dies)
• Assegurança d’Assistència Sanitària.

No sóc molt partidari de donar consells, però si em permeten un, dir-los que no hi ha millor futur que el que un es proposa.

LLUIS SALARICH YBERN
Corredor d’Assegurances a FERRER & OJEDA, S.L.
Publicat dins de Articles | Deixa un comentari