Com respons davant els errors del teu equip? 6 recomanacions per no empitjorar la situació

colet.jpg

En l’entorn empresarial on la màxima competitivitat, la immediatesa, la pressa, i la pressió per la consecució de resultats estan a l’ordre del dia, moltes vegades hem pogut viure situacions estressants que ens poden portar a:

  • respostes fora de control
  • situacions maximitzades (enfrontament vs acord)
  • discussions atacant a les persones, no al problema
  • violència verbal

Tot i aquesta situació d’estres, desagradable o de violència (les persones es poden haver sentit agredides, encara que no físicament parlant) es possible que hàgim aconseguit l’objectiu a curt plaç:

  • entregar una comanda a temps
  • detectar i corregir un error que costa diners a l’empresa
  • evitar un accident
  • signar un contracte

o no….

No discutiré la idoneïtat de prendre aquesta decisió, el que et repto es que pensis en  l’impacte en la teva empresa i en la teva reputació com a Directiu líder.

  • Et repto a que responguis si amb la teva actitud evites que es reprodueixi l’error i com ho has fet?
    • no has deixat que les persones implicades corregeixin l’error
    • has corregit l’error tu mateix  ja que penses que així es resol més ràpid i millor, perquè  tu en saps mes
    • has dit exactament que han de fer els teus subordinats, amb tots els detalls, sense deixar-los pensar
    • has utilitzat crits, actituds cíniques, critiques personals o adjectius desagradables cap a la persona que ha provocat l’error

Si les teves respostes tenen algun SI, has perdut una oportunitat  que el teu equip n’aprengui de l’error, i la teva posició com a Directiu líder s’ha malmès.

Com es poden entomar aquestes situacions perquè en surti el teu equip enfortit i la teva posició com líder també?

Hi ha algunes regles bàsiques:

  1. Mantenir el focus en el problema, no en la persona que ha originat el problema
  2. Preguntar sempre primer que en pensa l’afectat abans de donar la nostra opinió o solució. Algunes preguntes possibles:
    1. Que hauries fet diferent donat els resultats aconseguits?
    2. Com veus ara aquesta situació?
    3. Que creus que ha fallat?
  3. Si hem de tenir aquesta conversa a on hem d’amonestar a algú, fer-ho en privat, no davant de l’equip o en públic
  4. Demanar-li que busqui una solució
    1. Que has après d’aquesta situació?
    2. Com pots revertir la situació?
    3. Quines accions pots prendre de forma immediata perquè no torni a passar i sigui millor a partir d’ara?
  5. Si hi ha d’haver amonestació, ha de ser sempre respectuosa cap a la persona.
  6. Buscar una nova situació per felicitar-lo davant de l’equip (quan s’ho mereixi)

Ara, com a Directiu i com a Líder, que ja saps les bases…perquè no ets capaç d’entomar aquestes situacions amb control i calma de tu mateix per treure’n un  rendiment positiu?

Es molt possible que perquè no et coneguis prou , perquè hi hagi una part de tu amb uns valors molt forts que prenguin les decisions (molt possiblement totes) des de una perspectiva de resolució, executiva, de poder, de coneixement de la teva veritat com a única veritat o de por de deixar el control als altres, por de demostrar la teva vulnerabilitat…

Molts Directius son Directius…però no líders reals. Manen perquè tenen el càrrec, no perquè tinguin l’autoritat, i això no els permet créixer com a Líders i com a persones, i tampoc creixen els seus equips.

Si creus que ets prou bo per no necessitar algú amb qui contrastar les teves emocions davant de situacions difícils, reptes o oportunitats, et recomano que miris aquest vídeo de Bill Gates (Microsoft) i de Eric Schmidt (Director Executiu de Alphabet-Google)

Ells ara son millors persones i han portat les seves empreses al Top. I tu?

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

PARLANT LA GENT NO S’ENTÉN

Expressions col·loquials com “Parlant la gent s’entén”, “L’acord és al punt mig” o “En una negociació tothom ha de cedir” recullen valors que associem a les relacions que establim amb els altres. Els éssers humans necessitem relacionar-nos a fi d’assolir la nostra plenitud, perquè som éssers socials. Però pel nostre caràcter individual i únic, aquesta necessitat desemboca en el conflicte amb qui ens hem de relacionar. Per això les nostres relacions són, de fet, una negociació constant.

Tanmateix però, de les màximes abans esmentades, es desprèn un model de negociació -i per tant de relació- centrat en el “jo” i fonamentat en el regateig. És a dir, sembla que acceptem de forma natural que l’única possibilitat d’entesa són la transacció i el punt mig; o el què és el mateix: mai no ens considerarem satisfets perquè mai acabarem assolint plenament les nostres expectatives. Així, la interiorització del regateig al nostre tarannà ens aboca a la percepció de “l’altre” com un adversari: És aquell que m’impedeix assolir la totalitat de les meves aspiracions.

Però des de les col·laboracions que avui iniciem oferirem una òptica diferent: Què passaria si davant d’uns fets donats, senzillament en modifiquéssim la percepció i avancéssim del “jo” i el “tu” al “nosaltres”? O si passéssim a percebre la realitat des d’una perspectiva no competitiva sinó col·laborativa? I si, en definitiva, decidíssim viure basant-se en un marc relacional diferent d’aquell que ens ve instal·lat “de sèrie”?…

Certament, no podem saber què passaria, però intentarem sacsejar creences, convidar a la reflexió i sobretot provocar preguntes. Al cap i a la fi, en la nostra quotidianitat líquida i incerta, sembla raonable pensar que la sensatesa és un estat d’ànim que ha d’anar acompanyat d’un interrogant.

 

Joaquim Coch

Med3c

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

CANVIS EN LLIBRES DE REGISTRES EN L’IRPF

Recentment s’ha modificat la regulació de la gestió dels llibres registre en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per empresaris i professionals, així com les entitats  en règim d’atribució de rendes que desenvolupen activitats econòmiques contenint alguna novetat que comentarem.

Recordem les obligacions comptables i registrals de les persones físiques empresaris i professionals:

 

  1. Contribuents que desenvolupen activitats empresarials el rendiment del qual es determini en la modalitat simplificada del mètode d’estimació directa, estan obligats a la gestió de llibres registre de vendes i ingressos, el de compres i despeses i el llibre registre de béns d’inversió.
  2. Els contribuents que exerceixin activitats professionals en estimació directa, han de portar un llibre d’ingressos, altre de despeses, un llibre de béns d’inversió i un de provisió de fons i bestretes.
  3. Els contribuents que facin activitats empresarials en ESTIMACIÓ OBJECTIVA, en el cas que es dedueixin amortitzacions, estaran obligats a portar un llibre registre de béns d’inversió i si el rendiment depèn dels ingressos, hauran de portar un llibre registre de vendes o ingressos.

 

Les principals novetats són:

  • Necessitat de que en les anotacions en els llibres registre de vendes i ingressos i de compres i despeses es faci constar el NIF de la contrapart de l’operació.

Ja eren obligatoris el nom i cognoms, raó social o denominació completa.

  • S’estableix una comptabilitat amb altres llibres, com per exemple els establerts per l’Impost Sobre el Valor Afegit (IVA), sempre que s’ajustin als requisits establerts.
  • Publicació per part de l’Agència Tributària a la seva pàgina web d’un format tipus de llibres registre.

 

Aquesta norma és d’aplicació a les anotacions corresponents a l’exercici 2020 i següents.

 

Consulti amb el seu assessor fiscal.

 

Josep Cid Dacosta

Soci-Economista  

lladó.png

 

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

Ja aprofites l’empresa per assegurar-te un futur confortable?

CABECERA XAVIER

Al llarg de la meva carrera professional m’he trobat moltes vegades amb empresaris quina preocupació era assegurar-se d’un bon nivell de vida a partir del moment de deixar l’empresa. La preocupació venia del fet que les seves finances personals no els permetien tenir aquest objectiu clar, a no ser que es poguessin vendre l’empresa a un valor irreal. No es plantejaven iniciar un pla d’estalvi per a la jubilació perquè això suposava augmentar-se el salari amb el consegüent cost per a l’empresa (sou brut, cotització, etc). Uff, per estalviar individualment 1.000€ nets, el cost per a l’empresa s’enfilava a quasi 1.500€, un 50%. Inassumible.

Doncs bé cap d’ells coneixia que l’empresa pot anar creant aquests pla d’estalvi destinat a la seva jubilació sense sobrecost i amb importants avantatges fiscals.
L’empresa pot iniciar un pla d’acumulació de capital mensual de per exemple, aquest 1.000€ mitjançant algun producte d’estalvi assegurat i anar obtenint un rendiment a llarg termini. Empresa i treballador (empresari, directiu, etc.) signen un acord a on queda palès l’objectiu i les condicions d’aquest pla. L’empresa serà el prenedor de l’assegurança d’estalvi, el treballador serà l’assegurat i el beneficiari en cas de vida de l’assegurat al termini del pla establert serà l’empresa qui es disposarà a pagar al treballador qui haurà generat una renda irregular. En cas de mort de l’assegurat, el beneficiari pot ser la família, el soci, etc. En arribar el moment acordat, el treballador cobra aquest import acumulat durant anys amb una reducció fiscal del 30% sobre la base imposable, ja que Hisenda ho contempla com a renda irregular generada en més de 2 anys i amb un límit de 300.000€. L’empresa ho comptabilitza com a despesa a la partida Sous i Salaris i així no ha de pagar per a les plusvàlues financeres generades durant el període. De fet l’empresa, haurà reportat unes prevendes a favor del treballador i la cotització a la Seguretat Social que hagués suposat un augment de sou equivalent. A termini tampoc haurà de pagar més enllà del topall de la base de cotització màxima establerta actualment en uns 3.750€ mensuals o 45.000€ anuals, tan si cobra 100.000, 200.000 o 300.000€.

Algunes empreses aprofiten aquests plans per fidelitzar directius, que si marxen abans del termini estipulat, perden aquests “bonus” generat. És un dret condicionat al comportament del treballador. Tant empresa com treballador es beneficien reduint despeses per cotització l’una i a l’irpf l’altre, a més dels avantatges de la planificació financera, de la capitalització, de l’interès compost, i del fet de comptar amb una assegurança de vida, per protegir a un altre soci (assegura la continuïtat de l’empresa), o protegir als familiars (cònjuge o fills) o a qui es desitgi designar com a beneficiari.

Xavier Malvehy
Agent Financer
Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

Com valorar una empresa amb negoci online

JOSE LLUIS LLUSIA

A diferència de les empreses tradicionals, les empreses de venda online es valoren tenint en compte altres paràmetres a part dels econòmics tradicionals (Ebitda – Fluxs de caixa – Facturació, etc.)
Detallem aquests paràmetres:

1. Tecnologia aplicada pel disseny del web.
Si es disposa d’un potent ERP i un CRM ben sincronitzat i en funcionament, això afecta positivament al valor del negoci.
És important mesurar que ocorre a la pàgina web mitjançant eines analítiques, això transmet un important know-*how al comprador.

2. Posicionament
No és el mateix un negoci online que estigui posicionat a la primera pàgina, que en la tercera.
El posicionament és fonamental a l’hora de calcular el valor d’un negoci online.
Com millor posicionat s’està, abans ho troben els clients potencials, per tant, més possibilitats de monetitzar les visites la qual cosa, incrementa el valor per a un possible comprador.

3. Màrqueting de continguts

Tenir un blog actualitzat amb contingut realment interessant per als seus usuaris i coherent amb el seu negoci és fonamental.
Cal empatitzar amb els usuaris que visiten el web, de manera que aquests identifiquin els seus problemes, i a partir d’aquí, que el web pugui oferir bones solucions.
És important mostrar-se com expert del seu negoci, aportant un valor afegit, que benefici-hi als clients i lògicament influeix-hi en la valoració del seu negoci.

4. Reputació online i offline
És molt important que el web es mencioni als mitjans, en altres webs o fins i tot, recomanacions d’influencers.
Tot és rellevant de cara a saber quanta gent coneix el web i quina opinió li mereix el negoci online d’aquesta.
Òbviament aquest és un factor intangible, però igualment rellevant, ja que en molts casos, aquesta part pot ser la que pot aportar un major valor del negoci.

5. Base de clients recurrents
Com més usuaris recurrents es tinguin enregistrats, major valor tindrà un negoci online, això és la garantia de qualitat del producte i de la satisfacció del client.
No tots els negocis online es presten a vendre més d’una vegada, un mateix producte o servei, però és clau analitzar com aconseguir que un client repeteixi una compra, això sens dubte incrementa el valor del negoci.

6. Visites
Les visites són una forma quantitativa de valorar la reputació d’un negoci online, el posicionament, l’engagement, etc.
Però igualment, és molt important valorar el percentatge de rebot, quant temps passa un usuari al web, a on clica, realment troba interessant el que troba?
Conèixer aquestes respostes ens ajudarà molt a l’hora de valorar un negoci.

7. Exclusivitat
I aquí és on ens preguntem, el mercat on opera el negoci és de nínxol?, Tenim clar qui són els clients? Què és el que els oferim de forma diferencial? Si la resposta és positiva, és que efectivament, parlem d’un negoci exclusiu i amb bastant potencial i això incideix de forma molt positiva en el valor del negoci.

Jose Luis Llusia Azagra
Consultor d'empreses
Setembre 2018

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

El procés i l’economia catalana

armandcorralesblogassessors

A aquestes altures de la pel·lícula, la meva opinió és que no hi ha un anàlisi clar de les conseqüències del procés en la marxa de l’economia catalana.
Quan des de la premsa nacional, o inclús des de la mateixa Catalunya, se’n feien un fart de magnificar les negatives repercussions en la marxa de l’economia, moltes informacions dels resultats del 2017 i el funcionament del 2018 semblen que demostraven el contrari.

Dades sobre les inversions estrangeres, implantació d’empreses, volum de tràfic del port de Barcelona, exportacions (amb un increment record del 8,7%, prop dels 71.000 milions), etc. semblen demostrar que la influència del procés ha estat nul·la i que el dinamisme de l’economia catalana està molt per sobre.
Com assessor d’empreses i especialitzat en agències de viatges, tot el que fa referència al sector turístic és del meu interès.

És curiós que a finals de gener el president del gremi d’hotels de Barcelona, Jordi Clos, alertava que els hotels continuarien enfonsats fins al mes d’abril. No em consta que quantifiques quina era la davallada, però és obvi que pretenia posar uns núvols molt negres sobre la situació.

Dades molt recents ens deien que fins abril havien vingut a Barcelona un 1,9% menys de visitants estrangers, però en contrapartida la despesa realitzada per aquests viatges havia pujat un 7,4%. Tant que parlem de la saturació de turistes, penso que vinguin menys però gastin més ja és prou bo.

Si comparem dades anuals, el 2017 Catalunya va rebre 19 milions de turistes, que es casi una quarta part de tot el turisme nacional, amb un increment del 5% en relació al 2016.
Estarem d’acord que tenint en compte els atemptats de l’agost, vagues en l’aeroport i la situació sociopolítica vinculada al procés, no es pot dir que siguin unes xifres dolentes.
Un altre exemple de la fortalesa del turisme català. El sector del denominat MICE (Reunions, Incentius, Congressos i Esdeveniments) comporta més de dos milions de pernoctacions a Barcelona. I el més important, les previsions pel 2018 i 2019 són excel·lents amb molts congressos ja confirmats.

Però el que sí que ha passat és que en el 2017 el total de turistes arribats a Espanya van ser 82 milions, per sota de la previsió de 84 milions.
És probable que la situació a Catalunya i els atemptats alguna influència hagin tingut, però la recuperació dels mercats del Nord d’Àfrica i Mediterrani oriental han provocat el desviament de turistes a aquests destins, afegint que les tarifes d’Espanya són més altes que les de països com Turquia, Egipte i Grècia.

Com passa cada any haurem d’esperar a finalitzar la temporada del turisme vacacional per conèixer quants turistes ens han visitat, i el més important, saber quina és la despesa mitjana de cada viatger.

 

Armand Corrales Forgas
RGA PARTNERS TURISMO

 

Publicat dins de Articles | Deixa un comentari

NOTIFICACIONS ELECTRÒNIQUES OBLIGATÒRIES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

josep-cid

Des del 2 d’octubre de 2016, les empreses estan OBLIGADES A RELACIONAR-SE ELECTRÒNICAMENT AMB TOTES LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, segons la Llei 39/2015 i el seu article 14.2. Les S.A i S.L ja estaven obligades a rebre les notificacions d’Hisenda per via electrònica des de l’any 2011. A més d’aquestes últimes estan obligats:

  • Totes les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica (comunitats de béns de propietaris, herències jacents,..).

  • Els qui exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi col·legiació obligatòria.

No és necessari que els subjectes obligats a rebre notificacions i comunicacions per mitjans electrònics es registrin, ja que l’Adreça Electrònica Habilitada s’assigna automàticament i la seva empresa ja està obligada a relacionar-se en qualsevol procés que l’afecti amb qualsevol Administració Pública.

La DIPUTACIÓ DE BARCELONA està enviant comunicacions a les empreses i aquestes han d’anar a la SEU ELECTRÒNICA d’aquest Organisme (similar al procediment d’Hisenda) ja que no li notificarà en paper, sinó només en format electrònic mitjançant compareixença com diem a la seva seu electrònica.

També és el cas de l’ús de mitjans electrònics si ha de presentar instàncies, escrits o documents dirigits a la Diputació de Barcelona (no és pot fer en paper).

1.- ELS IMPOSTOS MUNICIPALS més habituals que gestiona la Diputació de Barcelona, i que els poden afectar, són:

  • IBI (impost sobre béns immobles).
  • IVTM (Impost sobre vehicles de tracció mecànica). És l’impost de circulació.
  • IAE (Impost sobre activitats econòmiques).
  • IIVTNU (Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana). És la plusvàlua de l’Ajuntament.
  • Altres conceptes: Com és la gestió de residus domèstics o comercials, entrada de vehicles i altres.

 

Josep Cid Dacosta
Economista

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari