TREBALLADOR AUTÒNOM: NECESSÀRIA COBERTURA ASSEGURADORA

LLUÍS SALARICH

Actualment hi ha més de tres milions de treballadors autònoms en el nostre país, prop del 20% de la població activa, el que suposa un col·lectiu de gran importància des del punt de vista econòmic i social.

Per definició genèrica l’autònom és “un treballador per compte aliè”, major de 18 anys que, de forma habitual, personal i directa, realitza una activitat econòmica a títol lucratiu, sense estar subjecte a un contracte de treball i encara que utilitzi el servei remunerat d’altres persones. Es presumirà, llevat prova contrària, que ho és també tot titular d’un establiment obert al públic com a propietari, arrendatari, usufructuari o altre concepte similar”.

És històricament conegut l’alt grau de desprotecció que aquest col·lectiu compte enfront de les prestacions públiques presents i futures a través de la Seguretat Social.
Unes tímides millores incorporades fa uns anys, el treballador autònom requereix més prestacions públiques, més cobertures socials i unes millors prestacions familiars i particulars, sospirant per equiparar les seves prestacions a les rebudes pels treballadors per compte aliè.

Per l’any 2018 i per la Base de Cotització Mínima (919,80 €), es paguen 275,02 € al mes.
Per malaltia comuna o accident no laboral, el treballador autònom cobrarà 18,40 € diaris a partir del 4rt i fins al vintè dia de baixa. Seran 23 € a partir del dia 21 o a partir de l’endemà en cas d’un accident laboral o malaltia professional.
Suposo que donarà per alguna llaminadura, però és del tot insuficient per mantenir un nivell d’ingressos digne.

El sector assegurador, coneixedor d’aquesta desprotecció pública ha trobat en els autònoms un objectiu prioritari, comercialitzant productes de previsió, prevenció i estalvi.

Però, que li preocupa a més a més a l’autònom? Necessita la seguretat d’estar més protegit econòmicament si pateix una baixa temporal o, en el pitjor dels casos, definitiva. Des del punt de vista personal, necessita rapidesa, agilitat i facilitat en els tràmits. Malauradament la sanitat pública no se les pot oferir i només ho aconseguirà mitjançant la privada, amb desgravacions com a despesa deduïble. També els hi interessa integrar la salut de la seva família en les pòlisses d’assistència mèdica que contracti. Així, obtindrà una deducció fiscal de 500 € per cada membre familiar, inclosos els fills menors de 25 anys.

Seria desitjable i necessari que els autònoms tinguessin contractades d’alguna manera un major percentatge de cobertures. A manera d’exemple, per citar alguns:

• Pla de Jubilació (PJ), Pla de Pensions (PP), Pla de Previsió Assegurada (PPA) o Pla Individual Assegurat (PIA).
• Assegurança de Vida (mort i invalidesa permanent i absoluta)
• Assegurança d’Accidents (24 hores, àmbit mundial, amb Invalidesa parcial progressiva)
• Assegurança de Subsidi diari (per malaltia i accidents) sense franquícia o, com a molt amb una franquícia de 7 dies)
• Assegurança d’Assistència Sanitària.

No sóc molt partidari de donar consells, però si em permeten un, dir-los que no hi ha millor futur que el que un es proposa.

LLUIS SALARICH YBERN
Corredor d’Assegurances a FERRER & OJEDA, S.L.
Anuncis

Quant a acedecat

Associació Catalana d'Executius, Directius i Empresaris
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s