Les claus perquè un Compliance program o Programa de prevenció de riscs penals eviti, d’arrel, la Responsabilitat penal de l’empresa

CABECERA IGNASI

Recordem que les empreses poden evitar, d’arrel, ser subjectes a responsabilitat penal, i destinatàries per tant de qualsevol pena, si s’han preocupat, amb caràcter previ a un eventual fet delictiu, d’implementar en el seu si un Compliance program o Programa de prevenció de riscs penals, doncs això és indicador suficient que l’entitat vetlla perquè la seva activitat es desenvolupi respectant la Legalitat penal, és a dir, ha efectuat internament totes les actuacions possibles i que li són exigibles per tal d’intentar evitar la comissió en seu seva de delictes o de detectar-los, en el seu cas. Però, li farà servei a l’empresari diligent qualsevol compliance program? Quina és la mínima eficàcia que s’exigeix per Jutjats i Tribunals a allò que l’empresa li presenta com a programa de prevenció de riscs apte per exonerar- la de responsabilitats d’índole penal?

En primer lloc cal advertir que aquests programes de compliment podrien comparar-se analògicament, per exemple, amb els informes d’avaluació o plans de prevenció de riscs laborals en relació al Delicte contra la seguretat dels treballadors, però així com pel que podríem anomenar “Dret Penal Laboral” existeix una Llei i un Reglament que els desenvolupa i es preveuen certificacions sobre aquest tema que garanteixen el seu control, pel sistema de Responsabilitat Penal de l’Empresa no hi ha cap previsió normativa que ofereixi una seguretat jurídica semblant, malgrat que els compliance programs que en matèria penal s’efectuen en el si de les empreses poden ni més ni menys que, en efecte, o bé exonerar-les de responsabilitat penal o bé propiciar que la seva responsabilitat es vegi sensiblement atenuada, si s’han implementat amb posterioritat a la comissió del fet delictiu i abans de l’acte de judici oral.

A manca doncs de regulació expressa, és aconsellable acudir al Dret comparat sobre aquesta qüestió, en particular a l’anglosaxó, i en qualsevol cas, que aquests plans de prevenció de riscs penals i/ o peritatges (amb naturalesa de certificació de qualitat) siguin confeccionats per Departaments jurídics o Despatxos especialitzats i s’elaborin individualment, sobre la base de l’empresa que concretament s’analitza, tenint en compte el seu específic entramat organitzatiu i les seves activitats i sector. No està de més també al respecte advertir que amb la reforma del Codi Penal que aviat serà aprovada a Les Corts s’estableixen les bases que hauran de servir per a la correcta confecció d’aquests programes de compliment, però no és menys cert que el redactat no aporta pràcticament res de nou i és poca cosa més que enunciatiu, sens perjudici de recalcar, això sí, que es preveu de forma expressa per la norma que el nivell d’exigència respecte als “ compliance” serà més elevat en relació a les empreses grans i menys quant a les petites.

En tot cas s’evidencia que, donada la inseguretat jurídica referida, el rigor en el moment d’identificar els riscos i efectuar les recomanacions que corresponguin de forma individualitzada, així com respecte el control efectiu i l’actualització que es faci de la implementació i compliment d’allò que s’hagi dictaminat, seran determinants perquè es pugui apreciar en el seu moment l’EFICÀCIA (el seu mínim exigible, és clar) exigida a les mesures de prevenció i detecció de delictes, perpetrables en el si de l’empresa pels seus responsables, per tal d’excloure la responsabilitat penal de la mateixa o, si escau, atenuar-la. En aquest sentit és cabdal tenir presents les claus principals del bon Programa de prevenció de riscs penals que, més enllà de les diverses nomenclatures que es puguin utilitzar, es poden resumir així:

1. Identificació dels riscs penals existents donada l’activitat de l’empresa en particular, i tenint en compte tots els seus departaments i sectors de negoci.

2. En coherència amb els riscs identificats, Codi de bones pràctiques, que prevegi les sancions corresponents en cas d’incompliment, i mesures correctores dels protocols d’actuació interns.

3. Efectiva aplicació del previst al programa, inclòs el sistema recomanat per tal de controlar l’efectiu compliment del Codi de bones pràctiques: sistema d’informació i formació acreditada i continuada dels treballadors i col·laboradors de l’entitat en relació a la prevenció de riscs penals; sistema de denúncies o comunicacions internes.

4. Creació de la figura del Compliance officer: òrgan intern de control, que ha de tenir suficient independència en relació al Consell d’Administració de l’empresa. Vetllarà pel compliment del dictaminat al programa, promourà l’auditoria periòdica del sistema i sotmetrà a una constant revisió o millora i actualització el programa, originada bé per modificacions legislatives, bé per canvis en el que és l’activitat o organització de la mercantil.

Ignasi Martínez de Dalmases
Advocat Penalista

Anuncis

Quant a acedecat

Associació Catalana d'Executius, Directius i Empresaris
Aquesta entrada s'ha publicat en Ignasi Martínez de Dalmases i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s